Tot i que va deixar de publicar-se el 1994, són molts els que encara recorden el Diari de Barcelona, conegut popularment com El Brusi. Se sap que aquest diari, amb una trajectòria de més de dos-cents anys, va ser fundat la primera dècada del segle XIX per l'editor Antoni Brusi, un enquadernador i llibreter de Barcelona. El que no és tan conegut és que hi va haver una dona que va tenir, com a mínim, el cinquanta per cent de responsabilitat en la fundació i consolidació d'El Brusi: la seva esposa, Eulàlia Ferrer Ribot. 

Eulàlia era la filla petita de Maria Ribot i de Rafael Ferrer Costa, un conegut llibreter de Barcelona. Des del segle XVII, els membres de la família Ferrer eren impressors i llibreters i eren les dones qui, tradicionalment, havien aportat els diners i la fortuna, motiu pel qual l'avi de l'Eulàlia havia adoptat el cognom de l'àvia. El pare d'Eulàlia va morir quan ella era molt petita i la llibreria familiar Casa Ferrer va passar als dos germans grans d'Eulàlia, que també van morir, fent que l'Eulàlia heretés el negoci familiar amb només 12 anys. Als 23 anys, va casar-se amb Antoni Brusi, i d'aquella unió va sortir un matrimoni fructífer en tots els sentits: van tenir set fills (dels quals malauradament només van sobreviure dues nenes i un nen) i van crear conjuntament una impremta i una llibreria més gran i completa al carrer Llibreteria de Barcelona, que van decidir registrar a nom dels dos, un fet insòlit i del tot inusual en aquella època.

Amb la invasió napoleònica, la família Brusi-Ferrer es va veure obligada marxar a Tarragona, encara lliure de les tropes de Napoleó, on van oferir els seus serveis als caps de l'exèrcit. I és que estaven tan compromesos amb la causa antifrancesa que van anar traslladant la impremta a zones no ocupades per poder imprimir la Gazeta militar y política del Principado de Cataluña i el Diario de Barcelona, entre altres publicacions de guerra. Quan Tarragona va quedar envaïda, la família Brusi-Ferrer va perdre l'empresa i va marxar a Palma de Mallorca, on van tornar a començar i van recuperar-se econòmicament. Finalitzada l'ocupació francesa, tota la família va retornar a Barcelona per reprendre les activitats que tenien abans de Napoleó. En recompensa pels serveis prestats, el rei Ferran VII els va atorgar l'edició i propietat del Diario de Barcelona. L'any 1819 van instal·lar una foneria tipogràfica a la impremta i un any després van introduir la litografia a Catalunya. Trencant els esquemes dels diaris de l'època, van decidir incorporar-hi col·laboracions de personatges interessants oferint-hi els seus textos.

El 1821 Antoni Brusi va morir a causa de la febre groga i Eulàlia va decidir assumir la direcció del negoci familiar mantenint així els interessos de l'empresa. Convençuda de la necessitat de formació del seu fill Antoni Brusi Ferrer, Eulàlia l'animava a viatjar per diversos països europeus abans de posar-se al capdavant del negoci familiar. Mentre el seu hereu residia a Europa, ella va defensar els interessos de la impremta, especialment en relació a les litografies, lluitant contra totes les imposicions de l'època per ser dona, per la situació política i per la seva professió.

El 1838, Antoni Brusi Ferrer va tornar a Barcelona i va veure que el negoci familiar, especialment el Diario de Barcelona, travessava una mala situació financera i va decidir quedar-se per fer-se'n càrrec. Eulàlia, conscient que era el seu fill qui havia de conduir l'empresa, es va retirar i des de llavors no tenim presència seva en cap document. Va morir el 1850 a l'edat de 70 anys.

Eulàlia és l'exemple de les dones emprenedores que, en un segon pla per l'època que els ha tocat viure, són d'una importància decisiva en el funcionament d'un negoci.