Les pors, com diu el Toni, són invisibles com els trastorns mentals. Podem tenir por a la foscor, por a quedar-nos sols, por a no rendir prou la feina... Si ens plantegem les nostres pors, podem afirmar que des que tenim coneixement la por ens ha acompanyat en algun moment o altre de la vida i que sempre ens acompanyarà. Com diu el Pepe, cal ser positius i creure que, com tot, ho superarem!

En Toni ens comenta que quan va tenir els dos episodis de crisi, a posteriori, en la fase de recuperació, va ser quan van aparèixer-li les pors i es van manifestar en forma d'angoixa. Amb el temps i al llarg de la seva recuperació van anar desapareixent. Alhora, comenta que tenia certa por a recaure i a tenir un ingrés hospitalari, por compartida amb altres companys.

Ell considera que la por és una maleta que sempre hi és, però que si la sabem portar no té per què condicionar-nos.

Mentre parlàvem i elaboràvem la secció vam poder reflexionar sobre com parlar de les pors que tenim. Quan som petits és més fàcil parlar de les pors que tenim que de grans. Moltes vegades és perquè se sobreentén que un nen o una nena tinguin por, i alhora, sembla que un adult hagi de ser tot el contrari.
El Pepe també ens explica que no acceptar que tenia un diagnòstic de trastorn mental va comportar arribar a un punt que no s'acceptava a ell mateix. No estimar-se feia que tingués por, por a tot allò que li passava. Explica que de vegades les famílies i l'entorn més pròxim tenen part de culpa, per no arribar a tractar les persones que tenen un diagnòstic com a persones en un moment en què es necessita un tracte humà i una mà que acompanyi. Relaciona que potser no saben com fer-ho, i amb bona fe, intenten cuidar la persona, però a la vegada comporta que puguin tractar l'altre com un nen o nena petit i fer que les pors es facin cada vegada més grans.

Un dels companys del programa va decidir escriure un text, amb cert to d'humor i ironia, exposant com moltes vegades ens anticipem a les coses que ens passaran amb pensaments negatius. Aquí us el deixem perquè el gaudiu:

"Anava cap a casa un vespre amb una boira espessa que es podia tallar amb ganivet, cansat d'un dia de feina i pensant en les meves coses, quan sento el soroll d'unes passes darrere meu, la intuïció em diu que acceleri el pas, paro l'orella, les passes també caminen més de pressa, miro enrere de reüll, mare meva, em segueix la por! Quin aspecte més sinistre! Jo que arrenco a córrer, però com més corro més s'atansa. Més endavant veig un carreró, aquesta és la meva, si vaig per aquí, potser la despisto. Jo que giro pel carreró, però ai las!, el carreró no té sortida. Ja em veus cara a cara amb la por, no puc fer res, em dono. La por em posseeix!

L'endemà jo i la por anem de camí cap a la feina. Penso en la mala nit que he passat. Vaig caminant i tot d'una un pensament em passa pel cap, he perdut les claus de casa! Poso la mà a la butxaca, les claus hi són. Unes passes més endavant, ai!, m'he descuidat el telèfon a casa! Poso la mà a l'altra butxaca, falsa alarma: el telèfon hi és. Segueixo el meu camí, uns metres més enllà alço la mirada, veig una grua, ai! Amb el vent que fa segur que em cau al damunt, millor canvio de vorera. La grua no cau i jo continuo el meu camí, ja falta poc per arribar però en passar pel costat d'un caixer no puc fer res més que parar-m'hi passar la targeta i comprovar que no m'han buidat el compte. Quina sort, els meus diners encara hi són. Només arribar a la feina la meva cap em crida al seu despatx; quin esglai, segur que em fa fora. M'equivocava, la cap em donà el calendari de vacances.

En finalitzar la jornada laboral tornant cap a casa la por i jo, altra vegada sento la remor d'unes passes darrere meu, sense temps a fer res una mà es posa sobre la meva espatlla, qui deu ser? Em giro i vet aquí que qui em segueix avui és la valentia. Jo, un moment més tard aprofitant que la por ha quedat sorpresa, aprofito per escapar i les deixo totes dues una davant de l'altra mirant-se de fit a fit.

Això és tot el que us volia contar, us desitjo que no us atrapi la por una nit de boira."

Per finalitzar us volem llençar una frase anònima que ens agrada molt i que resumeix la secció d'avui: "No tinguis por de fer un gran pas, un precipici no se salta a passets."