L’Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n’acredités la propietat, 65 de les quals són a la comarca de l'Urgell. Així consta al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya. Es tracta d’unes inscripcions fetes entre el 1946 i el 2015. La majoria són de construccions dedicades al culte (50%), com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com de terrenys (41%), sobretot, rústics. La resta d’inscripcions són d’edificis (9%) com rectories, garatges o palaus.

Lleida suma el 58% de les immatriculacions i agrupa les tres comarques més afectades de tot Catalunya, que són el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. La demarcació de Lleida també inclou un dels dos municipis amb més immatriculacions de Catalunya. Són 82, al Pont de Suert (Alta Ribagorça). L’altre municipi amb més inscripcions al registre de la propietat és Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès).

Mapa de les immatriculacions a l’abast de tothom

Les dades consten al conjunt dels registres de la propietat de Catalunya, d’on les ha obtingudes el Departament de Justícia. Ara, es poden consultar a través d’aquest mapa interactiu, que ofereix informació sobre el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles.

De la plana de Lleida, lidera el rànquing la Noguera amb 240 inscripcions seguida de la Segarra amb 237; el Solsonès amb 116; el Segrià amb 73; les Garrigues amb 68; l’Urgell amb 65, i el Pla d’Urgell amb 35 clou el llistat. De les 65 propietats que l'Església ha immatriculat a la nostra comarca, 46 corresponen a llocs de culte, 12 a edificació civil i 7 a terrenys.

De l’Alt Pirineu i Aran, lidera el rànquing el Pallars Sobirà amb 418 inscripcions seguit de l’Alt Urgell amb 295; el Pallars Jussà amb 287; l’Alt Ribagorça amb 128, i la Val d’Aran amb 81.

Crida a la mediació entre l’Església i les altres parts que reclamen la propietat dels béns

El Departament de Justícia ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya adreçat a l’Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat. L’objectiu de l’Oficina és que les parts s’acullin a un procés de mediació, que faci possible arribar a acords extrajudicials, per la via del diàleg. En aquest sentit, la consellera de Justícia, Ester Capella, s’ha adreçat, d’una banda, a les autoritats eclesiàstiques i, de l’altra, a organitzacions com Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya, que han reclamat públicament la titularitat de béns immatriculats per l’Església. Capella fa una crida a les dues parts perquè seguin a la mateixa taula, amb l’acompanyament de la Generalitat, i acordin sortides que desbloquegin l’enfrontament actual.

La major part de les disputes són per la inscripció de llocs de culte ubicats en propietats privades i solars rústics, així com d’equipaments esportius i places públiques a l’entorn d’esglésies i rectories. Entre els llocs de culte, hi destaquen conjunts monumentals que són patrimoni històric i cultural. Si les parts no s’acullen a la mediació, o si la mediació fracassa, la publicació de les 3.722 finques immatriculades pot derivar en nombroses demandes. La immatriculació presumeix la titularitat de l’Església. En canvi, si el legítim propietari vol recuperar la finca, s’ha d’adreçar als jutjats per demostrar documentalment que l’immoble li pertany. Aquesta acció no prescriu i, per tant, no hi ha límit de temps per presentar la demanda.

Un grup de treball per impulsar un canvi normatiu

El Departament de Justícia també promou la constitució d’un grup de treball per identificar els supòsits que puguin exigir una actuació pública orientada a recuperar els béns que hagin de ser gaudits pel conjunt de la societat, per donar suport institucional als municipis en l’exercici d’accions anàlogues, per facilitar l’assoliment d’acords i per impulsar les mesures legislatives que es considerin necessàries. Aquest grup de treball es posarà en funcionament durant el proper mes de setembre, amb la participació dels òrgans de l’Administració catalana competents en matèria de registres de la propietat, patrimoni de la Generalitat i patrimoni cultural, cooperació amb l’Administració local i assessorament i defensa en dret de la Generalitat.

La primera administració que publica les immatriculacions de l’Església

La Generalitat és la primera administració que les fa públiques, després que el Govern espanyol fes cas omís de la Resolució 419/X del Parlament, de 13 de novembre de 2013; i incomplís la Proposició no de llei del Grup Parlamentari Socialista al Congrés, de 4 d’abril de 2017, que exigien transparència a l’Estat en relació amb els béns que l’Església ha inscrit al registre sense cap títol de propietat. A més de les dues cambres, també n’ha instat la divulgació el Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG), amb la Resolució 498/2016, de 9 d’octubre de 2019. El Govern espanyol disposa de la llista de tots els béns immatriculats per l’Església des del 6 de febrer de 2018. No obstant això, no l’ha difós cap executiu del president Mariano Rajoy ni del president Pedro Sánchez.