L'any 1785 es va produir una greu epidèmia de tercianes que afectà bona part de la Segarra i l'Urgell. Aquesta epidèmia es circumscriu en el cicle de malalties de paludisme entre els anys 1784 i 1786, i que va afectar un milió de persones a Espanya, de les quals van morir setanta-sis mil. La terciana o paludisme és una malaltia infecciosa causada per un paràsit i transmesa per mosquits. L'epidèmia es va iniciar a la Fuliola i es va estendre cap al Tarròs, la Guàrdia i Barbens, i afectà amb gran intensitat les poblacions d'Agramunt, Anglesola, Tàrrega i Verdú. L'epidèmia va tenir els seu origen en les aigües entollades i l'excés d'humitat deguda a les inundacions i les boires. Els doctors en medicina Bartomeu Prim, fill de Verdú, i Josep Vidal de Cervera foren les persones delegades per la Reial Junta de Sanitat per a assenyalar les mesures que s'havien de prendre.

Més píndoles informatives aquí