Suposàvem que Lluís Plassa i Maria Castellà eren a l'exili en algun indret proper a Besiers. Les postals amb les quals ambdós s'escriuen, són d'aquesta ciutat. El 15 d'abril de 1939, la Maria escriu: "Jo segueixo bé, igual desitjaria que estesis tu, esforça't força, en menjar quan tinguis gana, i no et capfiquis per res, només per la teva salut, que després d'un temps un altre en ve, i amb paciència tot s'alcança i la salut no en val de menos".

El 26 d'abril el Lluís li respon des de l'hospital: "Maria del meu cor: són tantes les injeccions que em donen que em tremola el cor com un motor. Crec que vetllen pel meu cor: ja no em ve d'ací. Ahir vaig provar de començar-te una carta i ho vaig tenir de deixar; avui sembla més calmat i et faig aquesta postal... Res de nou a l'oest. La dama aquella que t'ha de fer venir ha passat aquest matí com un llamp i sols m'ha dit que tot anava bé... M'encoratges amb les teves paraules de paciència... i en necessito molta, entre les febres i les diarrees: però a la febre ja hi estic acostumat".

L'abril de 1939, en Lluís està malalt i és a l'oest. La Maria es troba allunyada d'ell, no sabem res més. Mesos més tard, el 23 de desembre, quan és detinguda a Tàrrega i portada a la presó de Lleida, declara que és viuda. Consultats els "Archives départamentales de l'Hérault", no consta cap refugiat ni cap ingrés hospitalari amb el seu nom. Amb tot, el mateix arxiu ens informa de l'existència d'un refugiat anomenat Francesc Plassa Estruch a la llista d'internats del camp d'Agde. Aquesta informació ens obre noves portes. Enlloc constava com a exiliat el Francesc, el germà del Lluís, que havia viscut i nascut a Tàrrega el 17 d'abril del 1918.

Amb tota aquesta informació i amb l'ajut de la família Castellà Puigfel, vam anar desgranant possibles hipòtesis per aconseguir saber quan i on va morir en Lluís Plassa. A Catalunya vam trobar el testimoni de Jovita Parellada, cosina dels Plassa, però ella tampoc coneixia el destí del Lluís. El registre civil tampoc aporta cap informació, ni del Lluís ni del Francesc.

Una suposició ens feia pensar que en Francesc Plassa s'havia quedat i havia construït la seva vida a França. La targeta postal enviada a la Maria a principis dels anys 1950, on s'adreça a ella com a germana (en francès cunyada és "belle soeur"), ens va fer centrar la recerca al país veí. La recerca va donar els seus fruits i a París vam trobar en Louis François Plassa. Es tractava del fill de Francesc Plassa (la família i els amics l'anomenen Quico) qui, primerament sorprès i després amb molta cordialitat, ens posà en contacte amb la seva filla na Sandrine, i amb les seves germanes na Marysé i na Rosine, que viu a Austràlia.

Amb el testimoni del Quico, hem retrobat la història dels Plassa a França:

"Jo sóc en Quico, el fill de Francesc Plassa. Paquito era el germà del Lluís. Després de passar pels "camps", el meu pare va anar a parar a la Borgonya amb altres exiliats, intentaré de descobrir la seva trajectòria durant aquella època".

"L'oncle Lluís crec que va ser enterrat en una sepultura als voltants de la vila de Saint Nazaire a la Loira Atlàntica, no ho sé del cert. Tinc el record que quan érem infants vam fer un viatge familiar per retrobar la tomba del nostre oncle... Crec que en Lluís reposa en una fossa comuna."

A partir del seu testimoni, les investigacions les vam centrar a la ciutat de Saint Nazaire. De seguida, a les hemeroteques dels diaris locals vam torbar la confirmació de la mort d'en Lluís Plassa Estruch als diaris "Le Courier de Saint Nazaire", "Le travailleur de l'Ouest", o a l'"Eco de la Loire". De fet a l'edició del 9 de juny de 1939 del darrer en un petit anunci informa:

"Monsieur Louis PLASSA.
Deuil: 8 H. 30, Hôpital.
Offices: chapelle.
Inhumation: cimetière Toute- Aides".

Probablement la mort es produí el dia abans, el 8 de juny de 1939. Tenia 36 anys.