L'abril de 1938, en Lluís Plassa deixà el càrrec de regidor de Sanitat i Cultura de l'Ajuntament, per incorporar-se a files. Amb tot, al juny encara signa com a secretari de la Junta Directiva d'Esquerra Republicana de Catalunya de Tàrrega. A partir d'aquesta data, ja no tenim cap més notícia seva. Així s'acabava la seva història i la resta era desconeguda.

Han estat els familiars targarins de la Maria, els germans Castellà Puigfel, els qui ens van obrir les portes de la investigació actual. Una Certificación de Liberación Condicional signada pel director de la presó provincial de Lleida del 29 de setembre de 1940 ens descobreix que la Maria Castellà havia estat a la presó de Lleida durant nou mesos i nou dies, i en aquest document declara que era viuda.

A l'Arxiu Històric de Lleida vam trobar l'expedient del judici. La Maria Castellà Calderó va ser detinguda per la Guàrdia Civil de Tàrrega, al seu domicili del carrer de l'Aurora, el dia 23 de desembre de 1939. Aquell mateix dia ingressà a la presó de Lleida per ordre del Governador Militar. Tenia 33 anys i era modista. Fou jutjada per un Consell de Guerra del delicte de Rebelión Militar i per procediment sumaríssim, el dia 29 de maig de 1940. La sentència del judici fou aquesta:

"RESULTANDO QUE MARIA CASTELLÀ CALDERÓ de filiación izquierdista con anterioridad al Movimiento Nacional, habiendo hecho propaganda de sus ideas en las últimas elecciones, durante el dominio rojo formo parte de la dirección femenina de izquierdas del pueblo de su residencia, así como de la comisión del socorro rojo, intervino en cuantas manifestaciones y asambleas, insultando personalmente a los jefes del Gobierno Nacional…. El Consejo de Guerra estima que los hechos probados son constitutivas de un delito de excitación para cometer la rebelión militar. FALLAMOS, que debemos condenar y condenamos a la procesado, MARIA CASTELLÀ CALDERÓ a la pena de UN AÑOS DE PRISIÓN MENOR".

Va complir presó fins al 29 de setembre de 1940, quan sortí en llibertat condicional fins al compliment de la condemna d'un any. En tornar a Tàrrega, la Maria va viure i treballar de modista, al seu domicili del carrer de la Font, fins a la seva mort als 68 anys el dia 31 de març de 1973. Alguns dels papers que havia conservat ens han obert les portes a noves i apassionants històries que, des d'aquí, anirem desgranant.

Entre aquests papers, hi ha tres postals de Besiers, dues d'elles escrites per la Maria Castellà el 8 i el 15 d'abril de 1939 i adreçades al Lluís, i una postal escrita pel Lluís Plassa datada el 26 d'abril de 1939. A part d'aquestes postals, fotografies i altres documents, n'hi ha una que ens ha obert altres portes. Es tracta d'una fotografia sense datar, enviada a la Maria, probablement a finals dels anys 40, per part del germà d'en Lluís, en Francesc Plassa, on trobem escrita la següent llegenda:

"A mi querida hermana Maria, como prueba de mi cariño y del corage que le deseo en espera de dias mejores. Paquito."

Què va succeir amb en Lluís Plassa? Quan i on va morir? Quin fou el destí del Paquito i de les seves germanes?

En els propers articles ho descobrirem.