Després de les eleccions municipals del 1934, el grup polític d'esquerres a l'oposició a l'Ajuntament de Tàrrega va reprendre la batalla per la recuperació de l'edifici del convent de la Mercè cedit pel municipi l'any 1844 als Pares Escolapis. Entenien que la constitució republicana prohibia el contracte d'arrendament, i que els escolapis no podien complir amb la clàusula del contracte que els obligava a impartir l'ensenyament secundari.

Els fets d'octubre d'aquell any i l'empresonament dels regidors d'esquerra, van aturar la polèmica, però quan el mes de juny de 1936, per decret governatiu, el govern municipal va passar a mans de les esquerres, la municipalització del convent de la Mercè fou efectiva.

Amb la Guerra Civil, l'Ajuntament i la Generalitat van iniciar les obres de modernització del convent per adequar-lo a Institut Politècnic i a Escola d'Arts i Oficis. En Lluís Plassa, com a conseller d'Ensenyament de Tàrrega, va promoure les reformes basades a donar llum a les aules i els passadissos obrint uns grans finestrals, i adequant urbanísticament la nova entrada a l'Institut. A sobre d'aquesta, podem contemplar el fris escultòric noucentista, que reflecteix l'esperit racional, classicista i humanista de la República.

Durant els mesos de maig - juny de 1938, quan Tàrrega es troba ocupada militarment i el front és a pocs quilòmetres de la ciutat, en Lluís Plassa signa com a representant d'Esquerra Republicana de Catalunya el ban-manifest antifeixista del recent constituït Front Popular de l'Urgell, que es distribueix per tota la comarca. Aquest document, fins ara inèdit, que reproduïm aquí (vegeu pàgina anterior), reflecteix la necessitat d'autoafirmació política dels defensors de la República, contra "el feixisme criminal i invasor".

L'activitat pública i política d'en Lluís Plassa va seguir sent intensa al llarg de l'any 1938. Fou secretari d'Esquerra Republicana, responsable municipal de l'Hospital i cap a finals d'any és cridat a files. Plega del seu càrrec de regidor a l'Ajuntament i a partir de llavors desconeixem la seva activitat fins a l'exili.
A principis de 1939, en Lluís Plassa i na Maria Castellà Calderó, com molts altres targarins, marxen cap a l'exili. El seu germà Francesc i la seva germana Maria, que exerceix de mestra a Barcelona, també emprenen el camí de França. Altres van optar per quedar-se. El seu cosí d'Almacelles, en Xavier Horta i Plassa, fou afusellat el 18 d'agost de 1939, a Lleida com ho havia estat el 27 de juliol el seu company de cel·la a la presó, en Domènec Puigredon, alcalde de Cervera per Esquerra, després d'un sumaríssim i venjatiu consell de guerra militar.