Juliana Morell va néixer a Barcelona a finals del s. XVI. En un temps en el qual les dones tenien vetat qualsevol accés a l'educació, ella va tenir el privilegi de formar-se en un ambient humanista i doctorar-se en lleis.

Durant segles, el coneixement i els centres del saber tenien les portes tancades a les dones. L'accés lliure i igualitari a les escoles i universitats va ser una de les principals reivindicacions de les primeres feministes de la història i només es va començar a aconseguir fa poc més de cent anys. A l'època de Juliana Morell, l'educació de les dones –o més ben dit– de les dones que podien, aspirar a un relatiu coneixement, es basava en disciplines que adornessin la seva personalitat i fossin útils per al seu futur paper d'esposes i mares. En aquest context, durant l'edat mitjana, els convents religiosos van esdevenir un refugi per a moltes joves, que van trobar darrere dels seus murs la via per accedir a l'educació.

Morell havia nascut al Raval de Barcelona el 16 de febrer de 1594, però només hi va viure fins al 1602, quan la família es va traslladar a Lió. Òrfena de mare, el seu pare, Joan Antoni Morell, banquer i humanista erudit, va decidir que la seva filla rebria la mateixa educació que qualsevol nen del seu entorn. A la ciutat occitana va seguir estudiant: als quatre anys, Juliana llegia i escrivia, als dotze, dominava el llatí, el grec, el castellà, el francès i l'hebreu, i havia estudiat filosofia, teologia, música, ciències i dret. Als catorze anys va obtenir el grau de doctora en lleis després de defensar públicament la seva tesi al Palau dels Papes d'Avinyó. D'aquesta manera, professors, erudits i escriptors van rendir-se a l'evidència de les capacitats intel·lectuals de Juliana, que era considerada com un "miracle" del seu sexe.

Tot i haver demostrat la seva intel·ligència i cultura, el seu pare esperava que es convertís en una esposa abnegada al seu marit i a les tasques de la llar. Juliana i el seu pare no estaven d'acord en quin havia de ser el seu futur. L'humanisme creia en la igualtat intel·lectual dels homes i de les dones, però això no volia dir que elles deixessin d'estar sotmeses a l'autoritat masculina en cap moment. Per viure més lliure d'aquesta dependència, quan tenia tretze anys, Juliana va manifestar que es volia fer monja. No van servir de res els plans de casament que li volia imposar el pare, que la va acabar desheretant, i el 1610 va ingressar al convent de les dominiques d'Avinyó.

Així doncs, el 1609, sota la protecció de la comtessa de Comté, Juliana ingressava al monestir de Sant Pràxedes d'Avinyó, on un any després juraria els seus vots. Tres anys després i, gràcies a la votació de les seves companyes, va ser nomenada priora fins a tres vegades al llarg de la seva vida. Va passar la resta de la seva vida en aquell convent dedicant-se al que realment volia: estudiar i aprofundir en els seus coneixements intel·lectuals. Allà va escriure i va traduir infinitat d'obres i va ajudar a la formació de les monges que ingressaven al convent. Va morir el 1653 als 59 anys i va ser enterrada al mateix convent on va passar la seva vida. Va deixar tota mena d'escrits propis i traduccions, majoritàriament de temàtica religiosa i el mateix López de Vega va destacar la seva figura.

Amb la figura de Juliana podem veure les dificultats i barreres amb les quals es trobaven les dones d'abans per accedir al coneixement i els sacrificis que havien de fer si volien continuar estudiant. Així doncs, en Juliana Morell veiem una dona valenta i fidel als seus ideals que va voler trencar amb les normes socials de la seva època per poder viure de la manera que ella volia. Tot un exemple a seguir.