Tot i que se sap que la protagonista d'aquesta setmana va néixer el 1370, no trobem dades biogràfiques ni documents d'Aldonça de Bellera fins al seu matrimoni amb Arnau Guillem de Bellera, senyor de Rialp, el 1390. I és que malauradament, com moltes dones d'aquella època, si avui coneixem la seva història és perquè era la muller d'un home amb certa rellevància. Però en realitat, Aldonça de Bellera va ser molt més que un nom a una acta matrimonial i és per això que val la pena descobrir-la.

Com a muller d'Arnau Guillem de Bellera, va obtenir el títol de senyora de Rialp i s'esforçava a desenvolupar la seva tasca amb amabilitat i de forma justa. El matrimoni va tenir un fill i dues filles i Aldonça també es va fer càrrec dels fills il·legítims del seu marit, donant-los la mateixa educació i oportunitats que als seus propis fills. A partir de 1396, després d'haver defensat el Pallars de la invasió del comte de Foix, Arnau Guillem va anar adquirint rellevància política: va ser veguer de Barcelona i governador de València. Durant els períodes que el marit s'absentava, era ella qui governava la vila i les valls del voltant i això li va fer adquirir certa autonomia i coneixements als quals les dones no tenien accés. El 1412, però, la senyora de Rialp va patir un gran sotrac a la seva vida: el seu marit, Arnau Guillem, va morir a la batalla de Morvedre contra els partidaris de Ferran d'Antequera i a favor del successor del rei Martí. El fill del matrimoni va ser obligat a dur damunt una pica el cap del seu pare durant una llarga travessa, fet que també li va provocar la mort. 

Així, Aldonça va haver d'afrontar pràcticament al mateix moment la mort del seu marit i de l'únic fill que el podia succeir. Però, tot i això va aconseguir refer-se d'aquestes grans pèrdues i governar durant 20 anys des del castell del Rialp amb l'afecte i l'aprovació de la gent de la vila i els camperols de les valls. Fins que, la matinada del 16 de febrer de 1430, Aldonça dormia en una cambra dalt de la torre del castell quan el comte Arnau Roger IV de Pallars, un home ambiciós i violent, va irrompre al castell amb la intenció d'arrabassar-li el títol i les propietats. Ella va optar per la resistència pacífica, sense emprar les armes però sense mostrar cap temor. Va baixar a rebre al comte saludant-lo cordialment però després d'unes paraules el comte la va agafar pel braç exigint-li que abandonés el castell. La senyora de Rialp, lluny de donar-se per vençuda, va dir que no reconeixia l'autoritat d'Arnau Roger, va pujar cap a la seva cambra i s'hi va tancar. El castell va quedar en mans dels homes d'Arnau Roger mentre aquest es dedicava a saquejar i destruir el poble i les valls. Aldonça va continuar a la torre des d'on demanava als camperols que no prenguessin les armes, els preferia vius i volia que es rendissin i juressin fidelitat al comte i que denunciessin els fets a la reina, tal com ho estava fent ella.

Al cap d'un mes, el comte Arnau Roger IV de Pallars es va veure obligat a abaixar les armes i a treure els seus homes del castell de Rialp. Les cartes dels camperols i la senyora van fer efecte en la reina, que va obligar Arnau Roger a retornar la llibertat, les terres i la fidelitat dels pagesos a Aldonça. Ella s'hi va negar, volia assegurar-se que el seu poble tornaria a estar segur sota la seva protecció i exigia la presència de la justícia reial. Així doncs, va continuar tancada a la torre fins al 30 de març, dia en què el governador de Catalunya, en nom de la reina, la va alliberar i va condemnar el comte Arnau Roger a indemnitzar la senyora de Rialp i els camperols.

En Aldonça de Bellera trobem una dona d'autoritat que no imposava per la força ni amb les armes. No va respondre a la violència però tampoc va acceptar la injustícia i va ser capaç d'alliberar-se i d'alliberar el seu poble de l'autoritat imposada resistint pacíficament.