Les pedres, un testimoni permanent per confirmar trets històrics i artístics

Des de la Vall del Corb

per Joan Duch

Firmes NT, Gent NT

Les pedres, un testimoni permanent per confirmar trets històrics i artístics
Les pedres, un testimoni permanent per confirmar trets històrics i artístics

L'any 2018 també el podrem recordar i parlar sobre el patrimoni heretat del poble de Guimerà, fet que ens farà sentir la veu amagada de les pedres, que justament el 21 de novembre passat foren notícia a Llotja de Mar a Barcelona, on la Reial Acadèmia ens va invitar a presentar el llibre de Vallsanta, on s'escoltaren i confirmaren els episodis del monestir que el 1589 va tancar portes. 

Tanmateix, escoltar el pes de les pedres permet opinar sobre l'arquitectura i els treballs de picapedrers, autors de l'artesania popular. Recordo molt bé quan a la Cort del Batlle a Guimerà es va obrir el llibre de més de 400 pàgines sobre la vida i obra del monestir -el dia 15 de maig de 2017-, quan vaig escoltar Lluís Foix, bon coneixedor de la Vall del Corb, defensor dels seus fets culturals i pel seguiment dels seus relats certificats de la història. 

Les pedres i els pobles de la Vall del Corb

Parlar sobre els valors de les pedres és ajudar a definir els objectius ben escrits, que Foix ho defineix i descriu amb el lema "la dignitat de les pedres", tema que li permet exclamar que la Vall del Corb és l'univers de la pedra, fins i tot per poder precisar com la influència dels seus treballs han fet i han marcat en part el caràcter dur, sòlid i indomable de la seva gent.

En aquest context podem afirmar que les pedres les podem trobar i observar als castells, monestirs, cabanes, marjades, piques, creus de terme, ponts i a les cases, és a dir: amb tota la seva varietat i a tot arreu. Les pedres les trobem trencades, senceres o desaparegudes en llocs determinats, o tornant en altres espais com els museus, que permeten observar les restes de la millor matèria a investigar i escriure pels historiadors.

Els picapedrers 

En la complexitat d'aquestes terres, entre els aires del serè i la marinada, hi tenim una bona mostra de la feina dels artesans de la pedra, els picapedrers, protagonistes en bona part de període medieval. Amb aquests motius podem dir que els treballadors sobre la pedra han dibuixat el paisatge i han fet possible el seguiment de les idees artístiques, de vegades vingudes de fora, tot edificant els mateixos monuments de la comarca. 

Les obres dels arquitectes i enginyers postmedievals a la Unesco

Tot observant les parets de pedra, veiem els senzills marges tan ben fets que en Foix ha descrit com una joia arquitectònica comparable a les restes de les calçades romanes. Ens trobem, doncs, amb la millor història dels picapedrers, de pagesos i els mestres d'obres considerats com els arquitectes i enginyers del món rural medieval. Aquestes generacions dels amics de les construccions de pedra seca, presentes a la comarca de l'Urgell, avui les podem recordar i felicitar, ja que la UNESCO recentment va aprovar a la Convenció de l'illa Maurici, que la forma de construir murs de pedra seca ha estat escrita en la llista del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. A tots els amics dels treballs de la pedra seca de l'Urgell, felicitats. Volem també justificar, certificar, observar, admirar i confirmar que les pedres són i poden ser el millor testimoni per a l'estudi de les restes de les obres medievals i per desxifrar part de la cronologia i els seus estils. 

Un retaule petrificat a la Vall del Corb

En aquest punt, per tot això i segons Foix, contemplant Guimerà, tot venint de Vallfogona, es veu veu la presentació, com la forma d'un retaule petrificat, tant pel seu paper històric i artístic com per la lectura valorada de les restes arqueològiques. Així mateix, la història del "nou de copes" s'entendria i no existiria sense observar com tantes pedres, des de fa segles, les podem trobar, a més de les cases i portals, en una església, als porxos d'una plaça o en una torre de guaita i han esdevingut l'ànima petrificada dels pobles. Per aquests motius podem pensar que Josep Vallverdú i Guillem Viladot van acordar per la seva imatge i estructures posar el nom de Guimerà, Pedra i Lllum al llibre sobre el poble.

Així, podem citar i resumir com restes del Castell de Guimerà han certificat el pas del poble ibèric i dels mateixos romans; divisar les restes romàniques i gòtiques de la Bovera i Vallsanta; també observar com el modernisme, amb l'estampa del retaule del segle XX obra de Josep M. Jujol (1945), confirma el pes històric i artístic de les pedres treballades.

Com que estem embolcallats a l'entorn, podem sentir els aires de l'estiu i descobrir el millor sentit del futur de les terres de Ponent.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article