El compromís cívic i polític del mestre Lluís Plassa pren volada amb la seva incorporació a les tasques de responsabilitat a l'Ajuntament de Tàrrega, a principis de l'any 1936. El mes de juny és nomenat president de la Comissió Municipal de Cultura i s'ocupa de l'ensenyament i del parc de Sant Eloi.

Al juny de 1936, el nou govern municipal d'esquerres pren dues decisions: Prohibir el joc i desallotjar els Pares Escolapis de la part de l'edifici municipal que ocupen, per tal d'instal·lar-hi en condicions l'Escola d'Arts i Oficis. La Federació de Joves Cristians de Catalunya i importants sectors targarins acusen el govern municipal de sectari, i d'anar contra l'ensenyament de la població. En Lluís Plassa intervé al plenari municipal, amb mesura i prudència, per aclarir que "no es treuen els Escolapis, sinó que "se'ls ha ordenat que desallotgin la part de local que és propietat del Municipi", i es queixa que "hom fa córrer que se'ls fa marxar". La intervenció de l'Alcalde Josep Davant és mes incisiva: "Els únics sectaris són els religiosos que, embolcallats amb la capa de la religió, volen imposar per la força la seva ideologia a tothom". L'Ajuntament acorda que el dia 15 de juliol de 1936 els escolapis abandonin el local municipal on tenen l'escola.

Amb tot, la rebel·lió militar feixista del 18 de juliol ho altera tot. En Lluís Plassa com a responsable de cultura i d'ensenyament, té la responsabilitat de fer-se càrrec de la infraestructura escolar de la població.

El dia 24 de juliol, al cap d'una setmana del cop d'estat feixista, el president Lluís Companys és a Tàrrega. Ve acompanyat del conseller de Cultura, en Ventura i Gassol, i després d'anar a Lleida, quan tornen cap a Barcelona, s'aturen a sopar a l'Hotel Espanya. Una generació de gent els espera. L'alcalde Josep Devant i tot el consistori seuen a la comitiva prudencial. En Lluís Plassa escolta satisfet les paraules d'en Ventura Gassol, que es compromet públicament en nom de la Generailitat a fer-se càrrec de les despeses de l'adequació de la nova seu de l'Escola d'Arts i Oficis de Tàrrega a l'antic edifici de l'Escola Pia.

El 27 de juliol del 1936 la Generalitat crea el Comitè de l'Escola Nova Unificada, on s'integren tots els centres d'ensenyament de Catalunya. En Lluís Plassa, en Norbert Orobitg i en Josep Vilalta Pont figuren a la primera relació de mestres responsables del seu desplegament¹. Aquells dies en Plassa i n'Orobitg comencen a organitzar la inscripció de tots els nens i nenes de Tàrrega, per distribuir-los a les dependències habilitades juntament amb la persona habilitada com a mestre. La tasca és titànica, són 1.100 alumnes i compten amb 20 mestres, no tots amb títol. Toquen a 50 alumnes per classe, però realment alguna mestra arriba a treballar amb més de 100 alumnes...

El dia 26 de juliol es produeix la crema d'imatges religioses i a partir de la nit del 28 i 29 de juliol, els assassinats de conciutadans de dreta i de religiosos. Membres armats de les milícies antifeixistes i de comitès revolucionaris omplen de terror el país, no hi ha ningú per aturar-los i ningú els pot controlar.

Com diu en Norbert Orobitg a la seva autobiografia: "Aquells dies, un escamot dels "pistoleros" de Cervera havia liquidat diversos escolapis i algun capellà de la parròquia. El Comitè de Tàrrega féu amagar el rector i s'enfrontà a un escamot de la CNT de Cervera, que es presentà amb una llista de més de 80 ciutadans per emportar-se'ls".²

En Lluís Plassa, així com molts republicans, van viure aquells dies amb impotència i amargor. En Lluís havia conviscut i treballat durant anys amb moltes de les víctimes. Malgrat tot, els valors i els principis republicans són superiors al comportament salvatge i criminal dels incontrolats. En Lluís pren partit per la República i durant la resta dels seus dies, esdevé el referent moral i intel·lectual més compromès de l'esquerra targarina durant tot el període de la Guerra Civil.

En parlem en els propers escrits.

¹ Enriqueta Fontquerni i Mariona Ribalta, "L'ensenyament a Catalunya durant la guerra civil", pàg. 175. segons la Causa General (peça 11, llig. 1472 -2-, expt. 4 —AHN—) els mestres que passaren a prestar els seus serveis al CENU.

² Norbert Orobitg i Carné, "Per la llibertat i la democràcia. Autobiografia (1915-1985)". Institut d'Estudis Ilerdencs. 2001.