En Lluís Plassa Estruch va néixer l'any 1903 a Sant Cugat de Sesgarrigues. De ben petit va venir a l'Urgell amb els pares, que s'estableixen com a mestres primer a la Fuliola i després definitivament a Tàrrega l'any 1905.

En Lluís Plassa conviu amb l'activitat política del seu pare i immers en l'entorn polític, republicà i d'esquerres de la Tàrrega de principis de segle. Es mou pels cercles de la Unió Republicana targarina i estudia de mestre per donar continuïtat a l'escola paterna. Pels seus dots artístics, exerceix de dibuixant decoratiu fins a l'any 1928, i després de la prematura mort de la seva mare, es casa amb na Maria Castellà Calderó, nascuda a Tàrrega l'any 1904. 

A la mort també sobtada del seu pare l'any 1930, el matrimoni Plassa-Castellà s'ha de fer càrrec del seu germà petit Francesc, i obren la seu de l'Acadèmia Comercial a l'avinguda de Catalunya 44, a la casa propietat de Magí Pera. 

Conjuntament amb la seva esposa Maria, porten la direcció de l'Acadèmia Comercial que, a més de la primera ensenyança i la superior, ofereix cursos de comptabilitat, mecanografia, càlcul, ortografia catalana i castellana, francès, correspondència, dibuix i geometria. A més, fan classes d'educació general per a obrers i per a senyoretes. També implanta l'ensenyament de l'esperanto, que ja l'havia iniciat el "Bloc Obrer i Camperol", de la que havia de ser la llengua internacional de comunicació i que tothom parlaria en el futur. 

L'any 1932 fa de ponent del Curs d'història de Catalunya, organitzat pel moviment catalanista Palestra, al costat de Manuel de Pedrolo, en Pere Robinat, en Magí Escribà, en Ramon Novell, en Josep Castellà Formiguera, en Ramon Orobitg o el prevere Josep Llobet.

El març de 1933 a la Crònica Targarina es publicà un manifest titulat: A les dones de Tàrrega. Na Maria Castellà l'encapçala amb altres dones de Tàrrega. El manifest és un clam per la llibertat de la dona i per la llibertat nacional, de gènere i de classe, des de la posició política de l'Esquerra Republicana:

"Voldríem imprimir a la vida de la nostra ciutat, el ritme d'aquestes hores en què vivim que s'adrecen cap a l'assoliment d'una societat més justa i més digna. Catalanistes d'esperit, targarines de rel i soca i dones que som, sentim com ningú l'afany de superar-nos, l'afany de treballar per uns ideals i de servir una causa, per així forjar una Catalunya cada vegada més gran i una Tàrrega cada dia més d'acord amb els corrents avançats i intel·ligents que tendeixen a millors estadis del viure."

"Treballarem amb tota la nostra fe catalanista i esquerrista republicana. Treballarem per nivellar el màxim les diferències, per suprimir les injustícies, per aproximar la cultura a tothom, i perquè no tinguem d'abaixar el front davant d'aquest a forma moderna d'esclavatge que és la submissió econòmica. No en dubteu que Catalunya serà el poble més lliure, més avançat i més culte del món."¹

A les eleccions municipals de l'any 1934, en Lluís Plassa va a la llista del Front Republicà Obrer, encapçalada per en Màrius Amigó i en Josep Davant. La victòria de la candidatura del Centre Autonomista Republicà, afí a la Lliga amb 10 regidors, contra els 5 de les esquerres, fa que no surti escollit regidor, i s'estalvia de fer cap a la presó pels fets d'octubre de 1934, com així ho van patir els regidors d'esquerres. Tanmateix quan després de la victòria a l'Estat del Front Popular pel maig de 1936, la Generalitat destitueix els regidors de dretes de l'ajuntament targarí, i aquests són substituïts pels regidors d'esquerres que seguien a la llista d'esquerra. En Lluís Plassa ocupa el lloc de regidor.

En la seva intervenció del 29 de maig de 1936 al plenari de l'Ajuntament, abans de ser designat regidor, en Lluís Plassa pren la paraula i manifesta: 

"En nom propi i de tots els meus companys regidors suplents, que prenen possessió en aquest acte, faig constar que, per bé que accepten amb tota satisfacció els càrrecs pels quals han estat designats, ens interessa fer constar que hi som obligats per manament de la llei en virtut de la nostra qualitat de Consellers suplents i particular de l'ordre del senyor conseller de Governació, de forma que, tot i considerant plenament legítima i democràtica la possessió que ens és donada, invoquen l'obligatorietat assenyalada, a fi de salvar en absolut la nostra responsabilitat, fos la que fos la interpretació que el dia de demà es volgués donar a l'acte present." ²

D'aquesta manera s'inicia un nou període de la vida política d'en Lluís Plassa i de na Maria Castellà, que culminarà malauradament l'any 1939 amb la mort d'en Lluís a l'exili, i la condemna per rebel·lió de la Maria en Consell de Guerra.

¹ Crònica Targarina número 603. 18 de març de 1933.
² Crònica Targarina número 771. 6 de juny de 1936.