Per entendre la trajectòria del mestre targarí Lluís Plassa i Estruch cal explicar el protagonisme que van tenir els seus pares a la Tàrrega d'inicis del segle XX.

En Lluís Plassa Olivé i la seva esposa, na Remei Estruch Margarit, són mestres, l'un fill d'Altafulla i ella filla de Sant Llorenç d'Hortons. S'estableixen a Tàrrega l'any 1905 i ell és el primer mestre del "Círculo Republicano Obrero Instructivo" d'Unió Republicana. A principis de segle ja havien obert l'escola Cervantes a la Fuliola i la senyora Remei era la propietària d'una escola a Bellcaire. Cap a l'any 1916 obren a Tàrrega l'escola Cervantes i com a centre adjunt el col·legi per a nenes del Carme. L'any 1922 inicien el curs com l'"Acadèmia Comercial".¹

El senyor Plassa pare fou una persona notable, activa i polèmica a la Tàrrega del anys 20. Fou una persona militant i fidel a l'important sector republicà i laic targarí de l'època. L'any 1920 fou regidor a l'Ajuntament, va inscriure civilment la seva filla Josepa, i acusà i polemitzà amb els qui feien classes particulars o nocturnes sense la corresponent autorització legal.²

Tanmateix la polèmica pública més agra fou l'any 1925 amb el reverend P. Torelló de les Escoles Pies, que acusa d'haver dit a un alumne: "Te recomano sobretot, que si tens d'anar a una altra escola, no anessis pas a la del senyor Plassa". El senyor Plassa escriu i acusa l'Escola Pia de tenir "mestres i mestresses que només ho són de nom". Tanmateix exalumnes de l'Escola Pia i una bona part de la societat targarina es van mostrar contraris a la seva posició contra l'Escola Pia, i fins i tot un dels seus antics alumnes i ara mestre particular, en Jesús Labartra, d'ideologia republicana i socialista, li diu: "Luis Plassa escribe lo que escribiría un náufrago si en aquellas circunstancias pudiera escribir: que le enviasen una tabla de salvación."

En dos anys de diferència però, la senyora Remei i el senyor Lluís moren, en plena maduresa, als cinquanta i pocs anys d'edat. A l'enterrament del senyor Plassa, 1 juny de 1930, molts exalumnes mostren el seu pesar i li dediquen la làpida que encara avui es pot contemplar al nostre cementiri: "A nuestros inolvidables profesores Luis Plasa y Remedio Estruch". 

A partir d'aquell moment el seu fill i també mestre Lluís, amb la seva esposa, na Maria Castellà, prenen les regnes de l'"Acadèmia Comercial", situada al Palau dels Marquesos de la Floresta del carrer del Carme de Tàrrega. Els acompanyen els professors Roser Ardèvol i Josep Ardèvol Felicià Codina. L'"Acadèmia" és l'alternativa que moltes famílies targarines trien, en contraposició a l'escola religiosa. Algunes ho fan per ideologia republicana i d'esquerres, però la majoria confessen que no se'n fien del proselitisme confessional de les escoles religioses, i confien les seves filles i fills a l'escola laica i republicana.

En el proper escrit parlarem de la vida social, política i targarina de na Maria Castellà i d'en Lluís Plassa.

¹ Joaquim Capdevila i Capdevila. "Tàrrega (1898-1923) societat, política i imaginari". Biblioteca Abat Oliba 284. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2008.
² "L'ensenyament a Tàrrega (3)". Joan Novell Balagueró. "Revista URTX". Museu Comarcal de l'Urgell 1992.