Fa vuitanta anys, a Tàrrega i a Catalunya tota una llarga tradició política, cultural, social, cívica i humana era anorreada per la força de les armes i l'odi del feixisme. Una tradició ciutadana, republicana, laica, catalanista, esquerrana, obrerista, culta, compromesa i militant era aixafada i aniquilada amb la mort, la presó, l'exili i la prohibició de qualsevol manifestació diferent de la del règim. Molts ciutadans i entitats cíviques, que havien fet de la ciutat un indret millor on viure i on desenvolupar-se en llibertat i en civisme, sofriren la repressió i la barbàrie dels militars nacional-catolicistes. Durant 40 anys es va destruir tota possibilitat de revifalla i de recuperació de tot allò que s'havia bastit des de mitjans del segle XIX: corals, entitats, centres obrers, sindicats, associacions, lògies maçòniques, locals republicans, escoles laiques, partits polítics… Tot el treball i tota l'esperança de les dones i dels homes que van lluitar durant dècades per bastir una societat més igual, més culta i més lliure, se'n va anar en orris. A la mort del dictador Franco, la societat de la dècada dels anys 1970 va recuperar el record i la memòria de les institucions i dels principals protagonistes polítics, culturals i socials d'abast nacional. Però vam ser molt tímids a l'hora de recuperar la memòria dels qui havien estat els referents democràtics i de progrés d'abans de la dictadura en l'àmbit local. Un gran i imperdonable oblit plana avui, sobre la necessària reivindicació i recuperació de totes i tots aquells que ho van donar tot per nosaltres i pel nostre futur. És un oblit que clama al cel, i només des de l'àmbit local i amb polítiques públiques locals que incentivin l'estudi i la recerca, podrem intentar acomplir.

Què sabem dels republicans targarins del segle XIX i XX, dels seus dirigents i dels seus líders? Què va passar amb l'alcalde Josep Devant després de marxar a l'exili? Què va succeir amb el mestre Lluís Plassa i Estruch, fill d'una nissaga de mestres laics i republicans, que van educar amb sensibilitat i intel·ligència diverses generacions de targarines i targarins? Què va passar amb la seva esposa Maria Castellà? Són moltes les preguntes que avui encara no tenen resposta. Per dignitat ciutadana i per justícia històrica, cal indagar i recuperar la veritat de la gran tragèdia humana que va patir una bona part dels nostres conciutadans.

Gràcies al treball "Tàrrega 1939.1961 - Aproximació a la Repressió, l'exili i la vida quotidiana", editat per l'Ajuntament de Tàrrega el març del 2008, coneixem i sabem els noms i el periple dels exiliats, represaliats i condemnats pel franquisme. Podem comprovar que molts d'ells eren el moll de l'ós de la Tàrrega cultural, comercial i emprenedora. Sense ells i sense els seus precursors el Parc de Sant Eloi, l'Ateneu, les corals, les entitats musicals o la premsa local no haurien tingut l'empenta i la vitalitat de la qual ens sentim orgullosos. També ha estat vital, per conèixer la història i les persones de la Tàrrega d'abans de la guerra, l'excel·lent investigació històrica i social del doctor Joaquim Capdevila i Capdevila, Tàrrega 1898 - 1923: societat, política i imaginari publicada l'any 2008 per les publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Des d'aquesta petita finestra de la Nova Tàrrega, iniciem avui una nova sèrie d'articles, on esbrinarem alguna cosa més sobre totes aquelles dones i homes que van ser víctimes de l'odi i de la repressió, i que el feixisme va maldar per esborrar de la nostra història col·lectiva.

Na Maria Castellà i Calderó i el seu company i mestre, en Lluís Plassa i Estruch, ensenyants targarins víctimes del feixisme.

En Lluís Plassa va morir poc després de marxar cap a l'exili, en un hospital prop de Besiers, aproximadament sobre el mes de juny del 1939, víctima d'una malaltia infecciosa contreta al camp de concentració.

Na Maria Castellà fou detinguda per l'autoritat militar a Tàrrega, el 22 de desembre de 1939, conduïda a la presó de Lleida i condemnada a un any de presó pel delicte de rebel·lió militar, pel consell de guerra sumaríssim del 19 de maig de 1940.

Amb na Maria Castellà i amb en Lluís Plassa començarem la nova sèrie d'articles titulada La Tàrrega aniquilada, 1939.