La notícia del setmanari local "Crónica Targarina" del 9 setembre del 1936, ens relata que: "Tàrrega, no solament contribueix a la victòria contra la xusma feixista en el seu treball a la rereguarda, sinó que també envia els seus fills a lluitar al front". Entre els 14 targarins que s'incorporen a les columnes que marxen cap al front, hi trobem Miquel Pont Llobera, de divuit anys acabats de fer.

En Miquel havia nascut a Bellpuig, però ell i tota la seva família ja feia temps que s'havien establert a Tàrrega. A casa seva eren pagesos i paletes, treballaven a la teuleria de Santa Clara, i el Miquel treballava de pintor. Eren quatre germans: en Pep, en Ramon, en Miquel i na Roser.

En Miquel era militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i quan marxà cap al front d'Aragó s'integrà a la columna Macià-Companys. Durant la guerra arribà ser tinent de transmissions i després de l'ocupació feixista de Catalunya, ell i tota la seva família marxaren cap a l'exili. A França, a mitjans de 1939 es retroba amb ells a Aquitània abans d'anar-se'n a treballar amb l'exèrcit francès en la construcció de la línia Maginot. Amb l'ocupació alemanya de França, és detingut el maig del 1940 i enviat al camp de presoners de guerra de Moosburg an der Isar a Baviera.

Per aquelles dates, el cunyat de Franco, en Serrano Suñer, seguint les instruccions del règim franquista, no reconeix com a ciutadans espanyols els presoners republicans capturats pels nazis, i dóna via lliure que la Gestapo se'n faci càrrec als anomenats camps de la mort.

En Miquel Pont i Llobera té la desgràcia de ser dels primers catalans a ser deportats al camp d'extermini de Mauthausen. Ell forma part del primer comboi en tren que va cap al camp. Hi entra el dia 6 d'agost de 1940, i rep el número de matrícula 3.239. En Miquel s'està a Mauthausen i el dia 24 de gener de 1941 és traslladat al camp satèl·lit de Gusen. Allí, a poc a poc, va sent víctima de la crueltat d'un camp pensat exclusivament per assassinar tots aquells que hi arriben. El dia 25 de març de 1941 mor assassinat a la cambra de gas del camp¹. Tenia 23 anys, feia 5 anys que havia sortit de Tàrrega per lluitar contra el feixisme i va morir en mans del feixisme en terres de l'Àustria nazi del Tercer Reich de Hitler.

Vora dos mil catalans van ser assassinats a Mauthausen. Nou targarins deportats, cinc d'ells assassinats.

Que l'oblit mai els esborri de la nostra memòria.

¹ "Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l'exili i la vida quotidiana" de Núria Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella, i editat per l'Ajuntament de Tàrrega. 2008.