En Modest Farré i Farré, fill del Ton i de la Vicenta, era el tercer dels cinc germans de Cal Sabater del Talladell: la Roseta, la Teresa, el mateix, la Concepció i el Rossend. Nascut el 22 d'octubre de 1913 en una família pagesa i de tradició republicana, de ben jove s'implica en la vida social del poble i en la Societat Coral L'Aurora del Talladell, inspirada en els obreristes Cors de Clavé. A la fotografia de la coral de l'any 1934, el podem veure dret al costat de l'estendard de la Coral.

Al començament de la Guerra Civil, s'integra en el Comitè local del Talladell i, poc temps després, en les milícies comunistes que marxen cap al front. Durant la guerra entra al cos de la Guàrdia d'Assalt i és ascendit a tinent. 

El febrer de 1939 marxa cap a l'exili i es converteix en un més dels 440.000 refugiats a França. S'integra en els batallons de treballadors a la línia Maginot, i quan és detingut pels alemanys ingressa al camp de presoners XII-C de Wiebelsheim. En aquest camp posa en pràctica l'estratègia de fer-se passar per francès i es fa dir Modeste Ferrer Ferrer. D'aquesta manera, pot retardar el seu ingrés als camps d'extermini nazis, i no l'envien a Mauthausen fins al 14 de maig de 1941, gairebé un any més tard que els altres companys republicans de captiveri.

L'estada a l'Stalag de Renània-Palatinat li permet aprendre i entendre una mica l'alemany, per la qual cosa quan finalment és internat a Mauthausen és algú útil als alemanys. El seu físic i amb el seu relat d'afirmar que és un ciutadà francès, aconsegueix que eviti ser traslladat als camps de la mort i superar algunes de les tortures i dels càstigs habituals als camps d'extermini.

Un cop alliberat el camp, l'any 1945, creu que necessita marxar cap a un país amb un clima més càlid, per recuperar-se de la malaltia pulmonar que l'internament a Mauthausen li ha provocat. Primer s'enrola a la Legió Estrangera i fa cap a Argèlia. Un cop allí treballa en una explotació agrícola datilera, fins que el 1950 amb l'empitjorament de la seva malaltia pulmonar, torna a França i ingressa al sanatori de Monbran de Lot-et-Garonne. De l'estada al Sanatori en surt amb una invalidesa total, i allí també coneix qui serà la seva futura esposa, na Genoveva, que hi treballa d'infermera. Amb ella es casa l'any 1955. El 1957 neix la seva única filla, Claudette.

En Modeste Ferrer Ferrer viu la resta de la seva vida en terres de la Catalunya Nord. Viu entre Osseja i Palau de Cerdanya, a tocar de la frontera, i temporalment fixa la seva residència a Bompàs, a tocar de Perpinyà. Sempre mantindrà una excel·lent relació amb els seus parents del Talladell, germanes, germà, nebodes i nebots.

El 13 de maig de l'any 2007 als 93 anys de vida i 66 anys després d'haver entrat al camp de Mauthausen, mor a casa seva.