En Josep Foguet va sortir de la presó l'any 1942 gràcies a la intervenció de la Montserrat. Aviat es casaren i en Josep es va anar recuperant lentament de les seqüeles sofertes, sota supervisió mèdica. L'estómac no li tolerava cap menjar abundós. En una ocasió, mentre es trobava a la presó, els companys, al veure'l tan prim i desnodrit, van preparar-li un menjar especial abundós amb tot allò que van poder aconseguir. El resultat va ser de tres dies de vòmits i diarrees. El seu cos, acostumat al dejuni quasi total, no tolerava cap excés alimentari. 
Però els problemes per al Josep no es van acabar en sortir de la presó. Un cop recuperat físicament, i refeta la seva vida, les denúncies dels feixistes de Tàrrega i de Granollers contra la seva persona van continuar. Hom li volia fer pagar a ell la notorietat i la fidelitat republicana i d'esquerres dels membres de la seva família. 

Ell mai va voler fer costat als feixistes que l'havien empresonat. En una ocasió, quan ja havia establert i consolidat la seva empresa d'anàlisi d'empreses i d'assessoria comptable i disposava d'una bona cartera de clients, algú va denunciar als clients el seu passat contrari al règim. D'un dia per l'altre, es va quedar pràcticament sense clientela.

Al cap d'uns anys va aconseguir el passaport per anar a veure la seva família a França. En principi cap problema, però… de matinada van trucar a la porta de casa seva. Era el dia de la sortida –ja amb el taxi emparaulat i tot a punt. Uns cops a la porta els despertaren. Era la Guàrdia Civil. Anaven a retirar-li el passaport. Tota la il·lusió pel viatge se'n va anar en orris.

L'esposa va fer algunes consultes amb la dreta local. Se'n lamentaren i es van posar a disposició pel que fes falta, ja que "no comprenien què havia passat". La Montserrat, però, amb l'aire valent que la caracteritzava, va anar a veure el governador civil i li va explicar el cas. Aquest, sense dir res, li va poder ensenyar una denúncia de la dreta local granollerina, signada per la munió "d'amics dels que no comprenien què havia passat". Alertaven que el tal Josep Foguet anava a un congrés comunista a París. No cal dir que era del tot fals. La mateixa Guàrdia Civil li va tornar l'endemà el passaport, i amb l'esposa i el fill anaren a retrobar-se amb la família exiliada, després de molts anys de separació.

Malgrat l'odi i la maldat soferts en carn pròpia, el cor de poeta del Josep mai va defallir. L'any 1951 publica, en una impremta de Granollers, el llibre "Tàrrega, poemes de la terra meva", que es presenta a Tàrrega el dia de la festa major de setembre de 1951. Els poemes van dedicats al seu germà Ton, assassinat pel feixisme a Mauthausen; també agraeix l'amistat als seus companys de joventut Josep Pané, Felip Lorda,  Norbert Orobitg,  Lluís Puigfel i Ramon Ferrer. 

El llibre de poemes és una declaració d'amor a la seva Tàrrega, com transmet aquest fragment del poema Mercat:

"Jo diria 
al qui passa, 
que el mercat 
és el millor, 
que la vila 
és la més bella, 
que la gent és 
d'altre ésser
i voldria 
emportar-me'l
per la plaça
i el carrer"

El nostre record per a en Josep Foguet i Doll, per l'exemple i la generositat d'un gran targarí que fou víctima de la postguerra i de la repressió.

Agraeixo l'ajut i la disposició dels fills del Josep i els germans Anna Maria i Ignasi Foguet Dalmau, per tota la informació facilitada en l'elaboració d'aquests escrits.