"El crit d'una bagassa amb histerisme
fa poc ha traspassat el dur reixat.
Mentre al só de ¡¡mori l'humanisme!!
s'hi adjunta el de ¡¡mori el condemnat!!
¡¡Mori!! han repetit veus espanyoles
trencades pel sanglot del vi begut.
Les veus tampoc anaven elles soles:
per l'ampla carretera s'han perdut."

Fragment del poema "Quartetes a la presó" de Josep Foguet i Doll, amb dibuixos d'Albert Sala. Centre de reclusió franquista del Palau de les Missions de Montjuïc. Abril de 1941. 

Seguint el fil de l'Antoni Foguet, mort a Mauthausen, i de la seva família que s'exilià cap a França, avui narrem l'experiència vital de l'únic familiar que va decidir quedar-se a Catalunya després de la victòria feixista.

En Josep Foguet i Doll havia participat activament en les iniciatives culturals i literàries de la Unió d'Estudiants de Tàrrega. En el seu butlletí Ressò ja havia demostrat la vocació literària, amb la publicació d'articles i de poemes. També el trobem, el maig del 1935, interpretant a la sala d'actes de l'Escola Pia l'obra de teatre El fill del Sr. Rafecas de Lluís Millà, amb el seu company i amic Norbert Orobitg, o bé la conferència pública sobre La cultura dels pobles en els seus monuments, i que fou presentada pel seu amic Josep Pané.

Quan esclata la guerra, és mobilitzat al front de l'Aragó, i participa, com a sanitari, en la batalla de Terol del desembre de 1937 i probablement en la de l'Ebre de l'estiu de 1938. 

Després de la guerra és detingut a Barcelona, i ingressa a la presó del Castell de Montjuïc, per ser internat al centre de reclusió franquista del Palau de les Missions de Montjuïc a Barcelona, on durant el 1941 degué coincidir amb dos altres targarins vinculats al món cultural i editors de la Crònica Targarina: en Josep Prenafeta i n'Antoni Morguí. 

A la presó els suïcidis eren freqüents, els problemes humans terribles. Des de la dona que comunicava al seu marit pres que l'havia deixat per un altre, o les notícies de les morts de familiars. El Josep mai de la vida va oblidar l'impacte que li va causar la mort d'un pres: l'home va mirar per un finestral. Des de baix un del guàrdies li va volar el cap d'un tret. Estava prohibit mirar a fora.

Les "sacas" de cada matí : Quan els cridaven pel nom i deien: "con todo". Això volia dir que agafés el que tenia, si tenia quelcom, perquè quedava lliure. O bé cridaven fulano de tal: "sin nada". Ja pots deixar-ho tot, que d'aquí a una estona t'afusellaran.

El seu estat físic a la presó esdevé deplorable i es va deteriorant. Menja poc, dorm a terra i es troba completament sol. No té ningú que l'avali, ningú que li dugui un tros de pa o un bri d'esperança, ningú respon per ell. Des de Tàrrega, només li arriben denúncies i amenaces. De la seva família a l'exili no en sap res. Els seus companys de presó temen el pitjor. Amb tot, i des d'allí estant, és capaç d'escriure els bells poemes inèdits Quartetes a la presó, que il·lustra el seu company de reclusió i dibuixant n'Albert Sala, que es troben dipositats al Museu de l'Exili a la Jonquera. Com diu la Mar, la néta del dibuixant, és corprenedor veure com des del patiment i la privació, des de la humiliació i la desesperació "pot sorgir l'art en tots els seus vessants".

Tanmateix, una persona ben connectada amb les autoritats franquistes s'interessa per l'estat de salut d'en Josep Foguet. Aquesta persona aconsegueix que s'insti un consell de guerra sumaríssim, en què és absolt. La Montserrat també aconsegueix les autoritzacions per fer-se'n càrrec i endur-se'l a casa seva. En Josep Foguet, que havia entrat a la presó amb 80 quilos de pes, surt de Montjuïc amb 37. Però ara va de la mà de qui l'ha salvat, i de qui serà la seva companya i esposa durant la resta de la seva vida. Amb ella tindrà 2 fills i una nova vida al davant.