Al principi d'escoltar-lo vaig pensar, sincerament, que era una còpia monolingüe de Serrat, perquè fins i tot el trèmolo de la veu me'l recordava.

Però després vaig escoltar i llegir (amb atenció) la lletra d'aquesta cançó, tot un himne:

"Prende la luz de la memoria y sal,
que anda reunida la alimaña,
recuérdales tú que en esta aldea ya
soñar es peligroso y respirar toda una hazaña."

Ismael Serrano Morón neix a Madrid el 9 de març de 1974. Creix a la combativa Vallekas. És músic, compositor, ha fet d'actor, documentals, i sobretot és cantautor, amb molt èxit tant a la península Ibèrica com a tota Sud-amèrica.

Ara, amb els fets que estan succeint allà, s'ha mullat i acaba de dir això: "Leo consternado las noticias que llegan desde Chile. 8 muertos, toque de queda, los militares en la calle disparando con bala, arrastrando cuerpos por la calle... Imágenes que nos retrotraen a los días más oscuros de la dictadura. Mi solidaridad con el pueblo chileno." I la meva, la nostra...
La seva música i el seu compromís vénen de lluny...

Va començar a cantar als 90 al circuit de bars i cafès que van recuperar allò que els cantautors (ara starsystem o Règim del 78) feien vint anys abans.

Els inicis del 1996, quan el moviment deixa de ser un fenomen i es converteix en realitat desbordant l'aforament d'aquests locals, el mateix any Ismael Serrano edita el seu primer disc "Atrapados en Azul" (1997). Peces com "Papá, cuéntame otra vez", "Vértigo" o "Amo tanto la vida" esdevenen veritables himnes per als joves d'una riba i l'altra de l'Atlàntic, i a països com Argentina i Xile la nova generació de cantautors és tan ben acollit com ja ho fou al seu dia el moviment de la Nueva Trova Cubana.

Aquesta primera incursió és premiada amb la nominació com a Millor Autor Revelació dels Premios de la Música.

Comença aleshores un seguit de gires que el porten a tocar a diferents ciutats espanyoles i de Llatinoamèrica, amb uns directes entre combatius i tendres i amb grans dosis d'humor.

Però el moviment de la cançó d'autor no és sols musical, ans va lligat als moviments solidaris. Serrano és compromès amb causes com les de les "Madres de la Plaza de Mayo" i els "zapatistas" de Mèxic, actes contra el racisme i la xenofòbia i qualsevol acte o mobilització. Tota aquesta temàtica social apareix a cançons com "México insurgente", "A las madres de mayo" o "Vine del norte", del seu segon disc "La memoria de los peces" (1998). Amb aquest àlbum manté el seu èxit, i l'augmenta tornant a ser disc de platí a l'Estat espanyol, d'or a l'Argentina i li editen a Mèxic i l'Uruguai.

Amb més de 14 anys de trajectòria, Ismael Serrano no sols ha aconseguit estar amb peu ferm al món de la música sinó que a més ha anat complint el somni de cantar amb els seus ídols de joventut, com Silvio Rodríguez, Aute o Joan Manuel Serrat.

Ha dit molt més que altres de nostrats que no han estat capaços ni de parlar dels cops, els ulls perduts, o les detencions arbitràries d'aquests moments històrics. No són d'eixe món o és que són fets d'una altra pasta i no parlo de la italiana?

Per què parlo d'ell? Perquè escric sobre un gran músic i persona compromesa que ara, en aquests moments diu públicament "la cuestión catalana tiene que tener una solución política. Entiendo importante respetar el hecho de que hay un pueblo que quiere su propio Estado y que tiene derecho a votar".

I encara més a les xarxes socials:

"Sí. Creo que la única solución viable es un referéndum en el que los catalanes puedan expresarse en lo que respecta a su independencia. Aunque no quiero que se marchen. Y creo que las penas son desproporcionadas, injustas. También creo que la represión es terrible."

Com us deia: "Al principi d'escoltar-lo vaig pensar, sincerament, que era una còpia monolingüe de Serrat, perquè fins i tot el trèmolo me'l recordava."

...Però no, anava errat, perquè ell sí que s'ha mullat per nosaltres, perdó, per la llibertat i les llibertats. L'altre, els altres, en canvi, resten aquí-distants.
Ismael és dels meus, dels nostres.