La Tàrrega de la postguerra. Targarins als camps nazis. Antoni Foguet i Doll (11)

NOTÍCIA DE TÀRREGA

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

Llista d'exiliats al camp de concentració d'Argelers, 1939. 'Tàrrega 1939-61'
Llista d'exiliats al camp de concentració d'Argelers, 1939. 'Tàrrega 1939-61'

Amb la retirada, Antoni Foguet és dels darrers a creuar la frontera el febrer de 1939. Com molts exiliats va a parar als camps de concentració d'Argelers, Agda i Sant Cebrià. Al camp d'Argelers el trobem a la: "Dixième liste des exilés politiques appartenant aux partis républicains démocratiques de Catalogne", on consta com a comptable i amb 25 anys d'edat.
Surt del camp per anar a una companyia de treballadors prop de Montpeller, però l'exèrcit francès el desplaça a les fortificacions de la frontera amb Bèlgica; allí serà fet presoner per l'exèrcit alemany durant la batalla de Dunkerque el juny de 1940. És enviat al camp de presoners de guerra d'Olsztyn a Polònia, i quan el govern de Franco no reconeix com a espanyols els republicans detinguts pels nazis, perd l'estatus de presoner de guerra i és enviat al camp d'extermini nazi de Mauthausen el 9 d'agost de 1940.

A Mauthausen, Antoni Foguet rep el número de matrícula 3.601. El gener de 1941 és traslladat al camp satèl·lit de Gusen. Allí aguanta fins al 9 de desembre de 1941 on mor a l'edat de 27 anys. Probablement fou assassinat a la cambra de gas del camp i incinerat al forn crematori del mateix.1

Acabada la guerra els pares i els quatre germans petits de la família formada pel matrimoni Antoni Foguet Botines i Francesca Doll Casanovas van marxar cap a l'exili i s'estableixen a la Bretanya francesa. El germà Josep, que es va amagar a Barcelona, va ser detingut i fou fet presoner durant 3 anys al castell de Montjuïc, d'on finalment va poder sortir.

La germana de l'Antoni, la Rosa Foguet i Doll, nascuda a Tàrrega el 20 de juliol de 1920, serà a partir d'ara la protagonista de la nostra història.

Durant el juliol de 1936 va prendre partit per la revolució i la defensa de la República. Va treballar a Tàrrega de mitjancera entre les autoritats civils i els comandaments de l'exèrcit. El mes de setembre del 1937, amb només 17 anys, va prendre la paraula en un acte públic a la plaça Major de Tàrrega d'homenatge a les tropes republicanes del Segre i del Montsec. Fou en aquest acte, mentre feia entrega de la bandera republicana al comissari del Primer batalló de la 128 Brigada Mixta, en Joan Sans Sicart, de la XXXII Divisió, quan es va enamorar d'ell. Més endavant seria el seu company de vida i d'exili al llarg de 66 anys. En Joan Sans Sicart era mestre racionalista i militant anarquista. Fou un destacat esportista, campió de Catalunya en diverses modalitats d'atletisme i membre de la CNT des dels 14 anys. Va ser comissari de la Brigada de Xoc de la XXVI Divisió i del XVIII Cos d'Exèrcit durant la Batalla del Segre i establert a Tàrrega. 

Quan els responsables del PSUC, partit en el qual militava la Rosa, van saber que festejava amb un membre destacat de la CNT, la van voler enviar lluny de Tàrrega. Però en Joan Sans va aconseguir que fos traslladada a les Borges Blanques.

Durant la retirada republicana del 1939, per indicacions del Joan, la Rosa Foguet es refugia a Girona a casa dels pares d'en Joan Sicart i marxa amb ells cap a Perpinyà on els acullen uns amics. Finalment en Joan aconsegueix escapar-se del camp de concentració i els localitza. Tots dos, ara sí, es traslladen a Tolosa de Llenguadoc, on són detinguts tan sols arribar a l'estació de tren.2

En el proper número parlarem de la intensa militància i de l'experiència vital a l'exili occità de na Rosa Foguet i Doll. Una targarina oblidada per la història i que hem descobert seguint el fil del seu germà assassinat a Mauthausen l'any 1941. 
Que el record de la Rosa Foguet Doll sigui de nou reclam de llibertat i de justícia, a les cases i als carrers de la seva ciutat i en la lluita pels drets la dona.


1 "Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l'exili i la vida quotidiana", de Núria Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella. Ajuntament de Tàrrega. 2008.

2 "Mujeres de temple". Sara Berenguer Laosa. L'Eixam Edicions. Tavernes Blanques. 2008.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article