Probablement, hort o partida. El topònim es documenta en una sola ocasió, a l'inici del segle XVI, a les Cartes de Stas Creus y Estimes: "la plantada de·na belloga" (f. 40v). L'article anteposat al substantiu fa pensar que potser es tracti d'un cognom, de ben segur el de la propietària de l'hort o partida en qüestió. Del llatí plantatio, plantationis ('plantació, plantada'), veu derivada del també llatí planta, plantae ('esqueix, plançó'). Belloga, de la seva banda, no té una etimologia clara. El DCVB recull el terme belloca, un bastó per a aplegar fruita de terra, però el documenta al Berguedà, lluny de la plana d'Urgell.