Margarida Borràs, executada per viure com se sentia

Mil cops rebel

per Mireia Ribó

Firmes NT, Gent NT

Margarida Borràs
Margarida Borràs

Corria l'any 1460 a València. La calor de finals de juliol devia ser aclaparadora però pels carrers s'aplegava la multitud. El trompeta recorria la ciutat i s'atura, a qualsevol racó on s'aplegués prou gent. L'home informava que aquell dia hi hauria l'execució d'un home que vivia com una dona. Una notícia tan morbosa es va escampar com la pólvora, i molta estona abans de l'hora marcada la plaça ja era plena d'homes, dones i nens.

Aquell dia, per primera vegada a València, es condemnava la primera persona transsexual. La condemnada era Margarida Borràs, la filla d'un notari de Mallorca que havia nascut amb cos d'home i a qui havien batejat com a Miquel. Se l'acusava d'anar vestit com a dona i de comportar-se com a tal. Les autoritats també van detenir i torturar algunes persones que s'hi havien relacionat, però Margarida va pagar el preu més alt. La van vestir amb una camisa d'home, deixant la part inferior del seu cos nu perquè tothom pogués veure el seu sexe, la van executar al mig de la plaça, sota la mirada, els aplaudiments i les burles de tots els ciutadans de València i d'altres que hi havien anat expressament a veure l'escarni.

La van enterrar en una fossa comuna, però no van aconseguir que la gent l'oblidés. Avui, més de 500 anys després, és un símbol de la lluita contra la discriminació per raó d'identitat sexual, i a València han posat el seu nom a un carrer. 

Quantes Margarides Borràs han existit en cada indret del món al llarg la història? Quantes dones i homes han hagut de callar i viure una vida que no els pertocava per por i vergonya a viure com se sentien? Malauradament massa, massa vides que no van poder-se viure per por a les conseqüències que implicaven. Per això cal buscar més històries com la de la Margarida, per evidenciar que sempre han existit persones discriminades per la seva identitat sexual i per adonar-nos que encara avui dia continua passant.

Aquests dies que a Tàrrega es respira llibertat, cultura i imaginació, dies que tots ens sentim més "progres" que mai, comencem a obrir de veritat les nostres ments i les nostres perspectives, pensem que en el nostre món tot és possible i respectable. Deixem de posar noms i etiquetes i deixem viure a cadascú com el faci feliç.

Comentaris

Comenta aquest article