La Tàrrega de la postguerra. Targarins als camps nazis. Antoni Foguet i Doll (10)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

Fotografia d'Antoni Foguet i Doll cedida per la seva germana Nuri i publicada a 'Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l'exili i la vida quotidiana', de Núria Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella. Ajuntament de Tàrrega. 2008
Fotografia d'Antoni Foguet i Doll cedida per la seva germana Nuri i publicada a 'Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l'exili i la vida quotidiana', de Núria Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella. Ajuntament de Tàrrega. 2008 | Núria Foguet Doll

En Ton Foguet i Doll era el més gran dels sis germans de Cal Feliç. Els pares, l'Antoni i la Francesca, vivien al carrer d'Agoders de Tàrrega amb els seus sis fills, el Ton, el Josep, el Lluís, la Rosita, la Isabel i la Núria. El primer havia nascut el 1914 i la Núria, la més petita, l'any 1936. 

Els Foguet tenien una agència de col·locació i feien d'intermediaris de grans, farratges i finques al carrer Sant Pelegrí, molt a prop de la via. El Ton treballava de comptable en una empresa targarina i vivia el dia a dia de l'actualitat cultural, esportiva, social i política de Tàrrega, igual que el seu germà Josep, que tingué un important protagonisme cultural a la ciutat, juntament amb els seus companys de la Unió d'Estudiants de Tàrrega: Manuel de Pedrolo, Josep Pané, Felip Lorda, Norbert Orobitg, Sebastià Piera, Màrius Amigó, Salvador Mayoral, Josep Mas i Baldomer Moncunill, que publiquen l'any 1935 la revista Ressò.

El juny del 1933 trobem el primer escrit de caire social i reivindicatiu de l'Antoni Foguet, a la Crònica Targarina, on denuncia l'incompliment per part de certs patrons, del nou horari mercantil dels comerços. I proposa coses tan impensables a l'època com aquesta: "I ara que parlem d'obrir i tancar, ¿per què tot el comerç –llevat dels establiments de queviures– no acorden tancar dues hores al migdia, com ja fan alguns gremis?"

Aquell mateix any, com a membre del grup Excursionista O Ara o Mai, també publica un article titulat Pins i muntanyes. Diari d'un excursionista, on narra la sortida de 14 targarins a Sant Llorenç de Munt i que acaba amb aquestes paraules: "Tinguem entusiasme amb la muntanya i amb l'excursionisme, el deport pur i noble. Tots podem fer el que fa un altre, la voluntat i el vigor de la joventut tot ho pot. La satisfacció de l'èxit i una recordança agradosa ens ha quedat d'aquesta excursió."

El juliol del 1934 un pioner Antoni Foguet encapçala la recollida de signatures i l'escrit per reclamar a l'ajuntament de Tàrrega la construcció d'una piscina municipal i advoca per la constitució d'una entitat que s'hauria d'anomenar Club Natació Tàrrega.

Durant la guerra milita al POUM i és nomenat comissari al front. El juny del 1937, envia una col·laboració a la Crònica Targarina que, en certa manera, és la premonició de la seva pròpia tragèdia a Mauthausen quatre anys més tard, i es titula L'heroi anònim: 

"El vaig veure més tard i d'una manera impensada, damunt el llit d'un hospital. Llavors estava tot pàl·lid i amb la mirada fixa vers el sostre de la sala. Se li escolaven els pocs moments de vida que li restaven.

Per la seva ment, indubtablement, li transcorrien en aquells instants, els records més preuats de la seva existència i les imatges dels éssers més estimats de tota la seva vida. I ell restava com seré i immòbil, dintre aquella quietud tan profunda i amargant.

Tinguem-lo sempre en la nostra ment." 

L'Antoni, la Isabel, el Lluís i la Rosa marxaren cap a l'exili. El Josep es quedà a Barcelona i fou represaliat i tancat a la presó de Montjuïc. 

El destí de la família Foguet Doll serà tràgic i desolador. Cap d'ells tornarà a viure a Tàrrega. L'Antoni mor l'any 1941 al camp d'extermini nazi de Mauthausen - Gusen.

Les dues germanes de l'Antoni que viuen a Occitània, la Nuri a Besiers amb 83 anys i la Isabel a Albi amb 93 anys, ens han contat la seva història. L'acabarem d'explicar al proper escrit.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article