Els colors del colonialisme

Guanyar-se la vida

per Manel Medrano

Firmes NT, Gent NT

Els colors del colonialisme
Els colors del colonialisme | Brigitta Schneiter oin Unsplash

L'Àngela, veterana comerciant de la ciutat i experta en màrqueting, es troba un migdia assolellat tombada a la platja. Se li acosta algú amb tants colors a sobre que amb prou feina en distingeix el seu propi, que és ben bé fosc. L'estrany mostra una rialla complaent i natural d'orella a orella, on el blanc radiant de les seves dents contrasta amb el vermell escarlata dels seus llavis. S'endevina que a la seva bossa porta quilòmetres d'esperança. 

Li ofereix diferents objectes artesanals fets a mà, i també fulards i mocadors que arrossega. Fan tracte. Li ven de la forma més espontània i honesta com mai havia vist en cap dels professionals que coneix. Queda xocada pel que li ha transmès aquell ésser humà i les coses que li explica. Els seus ulls jade li mostren una infinita tendresa. Sent com si hagués rebut de cop la llarga saviesa innata de tot un continent, acumulada al llarg de generacions i d'on sorgiren els primers humans.

En el comiat, l'agosarat venedor Mamadou li ensenya una vella i esgarrada foto de la seva mare, que du dins d'un plàstic que l'ha protegit de la humitat de la llarga ruta pel Mare Nostrum, que avui llueix el seu blau més intens. Encara que ella la veu en blanc i negre, ell continua recordant el contrast dels verds més feréstecs amb les moltes varietats dels colors magranes i marrons de la fusta i del cacau.

Avui l'Àngela visita una exposició de la ciutat amb motiu de comerç català a les colònies. Es troba amb Mamadou a la porta, on ell ha estès els seu material per vendre. Se saluden i tots dos xerren una estona de forma molt natural. 

Un cop dins, i després de la inauguració de l'esdeveniment i voltar una estona, ella es fixa en una fotografia d'un campament colonial amb estètica franquista inclosa. La llegenda de la fotografia assenyala que es tracta dels anys quaranta. Es veuen alguns dels capatassos d'una explotació de fusta tropical i uns quants treballadors aborígens amb aspecte famèlic i demacrats. Li sorprèn que de l'última dona de la filera només s'endevina una part del seu cos incomplet. Un dels colons porta un fuet a la mà. De seguida l'Àngela reconeix l'esguard del seu avi.

Però al mirar més acuradament es fixarà en el perímetre mal retallat de la instantània, i té un pressentiment. Amb pressa surt i li demana a Mamadou la foto que li va ensenyar a la platja. 
Entra i la sobreposa en el lloc on sembla faltar un bon tros.

Coincideix al mil·límetre.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article