El desconcert d'en Mr. Hyde

Guanyar-se la vida

per Manel Medrano

Firmes NT, Gent NT

El desconcert d'en Mr. Hyde
El desconcert d'en Mr. Hyde | Nicole Honeywill on Unsplash

Cada nit, després d'empassar-me uns quants gots de la poció estranya que em facilita el meu protector, que barrejo amb una bona dosi de whiski, vaig per feina. Em detinc cada dia en la fina frontera que em permet saltar a l'abisme del meu cantó fosc i feréstec, a l'amagatall del meu jo a l'ombra. Dubto uns instants, però gràcies al meu narcisisme egòlatra i sense necessitat de cap mirall, torno a alimentar-me de la cobdícia infinita que em fa sentir novament motivat.

Tinc por perquè em sento atrapat en la teranyina en què m'he anat embolicant durant molt de temps; però alhora, m'animo a acumular cada cop més riqueses i reconeixements que em fan sentir poderós. He de complir. He de trobar al meu depredador noves víctimes i addictes, perquè del joc piramidal, del qual jo soc una simple baula, pugui continuar rutllant eternament.

La vella ha portat com cada dia la meva roba, neta i planxada de forma impecable. Reconec la meva inicial del meu cognom, cosit a les camises que aquesta nit novament tacaré. A l'obrir l'armari on la deso, també redescobreixo els diferents vestuaris degudament endreçats que esperen representar els vells però sempre renovats papers, que el protector em té assignats.

Quan em nuo la corbata sento la carícia d'una fina soga com si d'una mitja de seda es tractés que em fa venir una sensació confusa entre el dolor i el plaer. I la pell se m'eriça altre cop i ja friso per repetir.

Obro la pantalla on diuen que salven vides. Hi ha supervivents d'una pastera d'ahir. Aquesta nit m'apareix una nova comanda del meu superior. Avui ha de ser un nen petit que tingui el cor ben fort. 

Al sortir, una llum blava mediterrània i plorosa ha travessat els vitralls de Sta. Maria i he vist l'autèntica ànima angoixant de les víctimes travessant el mar, i alhora les cares dels seus botxins. De la meva sang han sorgit per un instant el record com d'antigues vacunes mai renovades de quan vaig sentir amor, solidaritat i compassió. Però d'això ja fa molts segles. Ha estat un miratge, només un instant.

Carai!, crec que avui no he pres la poció!

En arribar a la platja trio entre els cossos els que s'adapten millor a la comanda. Ara només m'acompanya la lluna.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article