Un premi molt oportú

Guanyar-se la vida

per Manel Medrano

Firmes NT, Gent NT

Un premi molt oportú
Un premi molt oportú | Raphael Schaller on Unsplash

Diversos observatoris astronòmics dels programes rastrejadors de senyals que poguessin aportar indicis d'intel·ligència extraterrestre van detectar aquells dies una estranya i potentíssima radiació que provenia de dues galàxies que van col·lidir.

Poques setmanes després es va produir una miríada d'avisos que arribaven a totes les agències informadores de la Terra; i que, encara que amb continguts diferents, coincidien amb el mateix patró. En nombrosos llocs arreu del món se sentien una mena de psicofonies que es repetien amb imprevisibles freqüències i que transmetien el que semblaven lamentacions de persones de diferents edats i condicions, de diferents moments històrics. Parlaven amb discursos tremolosos i somnolents, però coherents des de la lògica del patiment dels que han estat tancats contra la seva voluntat de forma injusta i cruel.

Tots ells demanaven ajuda desesperada per la situació d'incerta supervivència en què es trobaven i per les condicions infrahumanes que suportaven. Malvivien sense la més mínima consideració humana envers els seus drets contínuament trepitjats i els seus cossos eren relaxats farmacològicament de forma continuada. Sovint eren sotmesos a corrents elèctrics. La majoria al·ludia a l'origen de la seva estada al centre "acollidor" com una situació forçada i capgirada de la "seva realitat". I, curiosament, els casos que s'anaven acumulant es produïen sempre a prop de sanatoris, internats, psiquiàtrics, presons, convents, i camps de concentració o de refugiats. 

De sobte Janet, encara mig adormida, va reconèixer entre penombres la imatge de la institució mental on havia d'anar ella, a Dunedin. Intuint que algun dia podia fer-se real aquest malson, va sentir un calfred llarg que li va fer via per la gola i li va travessar l'ànima. 

Sort que de sobte es va despertar al notar que la sacsejaven fortament. Estava profundament adormida per la medicació forta que li prescrivia el seu psiquiatra. Els pares li entregaren una carta. La convidaven a viatjar a Londres per tal de recollir el Premi Nacional de les Lletres angleses, que li havien atorgat feia pocs dies. A les poques setmanes, després de recollir el guardó va ser visitada en un centre psiquiàtric per tal confirmar el seu ingrés definitiu, i alhora practicar-li la lobotomia que li havien prescrit. La van informar que la seva malaltia havia estat erròniament diagnosticada.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article