De viatges

En podem parlar

per Roger Besora

Firmes NT, Gent NT

Vista d'una població de Noruega
Vista d'una població de Noruega | Michael Fousert on Unsplash

Ara que estem en temps de descompte de l'estiu, em queda cert marge per parlar de viatges. Si per aquest cas volgués publicitar una escapada amb tot l'entusiasme d'un bon comercial, crec que m'hauria d'amarar de la capacitat fascinadora dels redactors de les guies de viatges. Tot i que en sóc usuari habitual i algunes vegades m'han portat per camins més aviat dubtosos, m'ho passo molt bé llegint i escandalitzant-me del seu estil narratiu, en què tot sempre és superlatiu, fantàstic i únic. Queda clar que no enganyen ningú, i que el públic que ha comprat o demanat en préstec la guia del país tal és perquè, amb molta probabilitat, hi vol anar en un termini curt de temps. Per això, amb independència de l'editorial de torn, totes aquestes publicacions emfatitzen que són una eina per orientar el viatger quan es troba al destí. I malgrat tot, un sovint pensa que funcionen més com a lubricant previ per greixar emocions i perfilar imaginaris que no pas com un document bàsic de supervivència. Aquesta funció que segurament assumien en dècades passades, actualment ha caducat davant la immediatesa de les xarxes i els canvis d'horaris i condicions de les coses.

Venim de passar una breu estada a Noruega i, tot i les evidents singularitats d'aquell tros d'Escandinàvia, els qualificatius de la guia referits al país i a Oslo, la capital, serien intercanviables amb el 90% de destins als quals he viatjat últimament: ciutat cosmopolita o país de contrastos són expressions que provoquen l'avorriment més absolut, com l'etiqueta d'un producte de marca blanca. 

Noruega és un país fantàstic, no cal dir-ho, però que cal utilitzar com els millors bombons: en petites quantitats i gaudint-los a cada instant. I és que, de la mateixa manera que els dolços de luxe, la vida nòrdica és una sagnia per a la mitjana de les carteres mediterrànies. I sumant-hi la facilitat de conversió monetària entre corones noruegues i euros –deu corones equivalen a un euro– el pervers joc de la comparació t'acompanya de forma obsessivament entretinguda les primeres hores de viatge. Un cafè a cinc euros, sense guarniments, com a paradigma del que t'espera.

Pel cas que ens ocupa, i que no té res a veure amb el nostre, Noruega va aconseguir la independència de Suècia el 1905 sense violència ni tensió. Simplificant-ho molt, es va dissoldre la unió que tenien les dues nacions i el nou país va apadrinar un príncep danès com a nou rei. Però, esclar, la realitat de 1905 de Noruega no tenia res a veure amb l'actual: llavors era un país pobre que pràcticament només comptava amb la cria de rens i la pesca del salmó i el bacallà. Al 2019, en canvi, té un gran sistema social i educatiu, però sobretot disposa d'un gran sistema productiu que va amb motor de combustió: tenen molt petroli (i només cinc milions d'habitants).

Més enllà de la majestuositat dels fiords de Flam, propers a Bergen, una ruta en tren per l'interior del país fins a Oslo ens va permetre veure la variabilitat paisatgística nòrdica. Un tren amb característiques panoràmiques que, al nostre entorn més proper, potser compararia amb el magnífic Tren dels Llacs, que uneix Balaguer amb la Pobla de Segur. Un trajecte en què em va sorprendre trobar alguns camps de cereal, d'ordi i blat, que a mig agost encara estaven mig verds. Deuran segar al setembre, en un país que pensava que només collien sota el mar.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article