Una idea per al centre històric

En podem parlar

per Roger Besora

Firmes NT, Gent NT

Vista de la ciutat de Tàrrega
Vista de la ciutat de Tàrrega | Junts per Tàrrega

Aquesta setmana s'han constituït els ajuntaments, que és l'últim pas per deixar enrere la propaganda electoral de consum ràpid. En principi, una de les teories polítiques diu que ara caldria governar sense mirar tant el curt termini, pendent del retrovisor dels vots. Si bé la percepció personal és que en la majoria de poblacions s'ha parlat ben poc de temes concrets en les últimes setmanes. Durant la campanya, més aviat es comentaven vaguetats sense compromís o eslògans supramunicipals de partit. El debat s'ha quedat a la pell de les coses.

D'entre els temes sectorials als quals mai no arriba l'hora, almenys en els municipis mitjans i petits, hi ha el gran calaix de l'urbanisme. En aquest cas no em refereixo pas a complexes receptes sobre l'habitatge social, sinó a la discussió de les estratègies de rehabilitació o potenciació dels centres històrics. Com i què cal fer perquè no esdevinguin guetos. En una visita amb arquitectes, es comentava el cas de Cervera: es va declarar fa anys el cas històric BCIN (Bé Cultural d'Interès Nacional), la màxima catalogació que dóna la Generalitat, però sense que aquesta catalogació aportés un relat d'actuació. És a dir, es protegeix el patrimoni, però segons alguns arquitectes, no es té gaire clara l'estratègia de rehabilitació i potenciació d'allò protegit.

Fixar-nos en el pinyol de les nostres ciutats, els nuclis antics, és una responsabilitat que els ciutadans d'avui hem d'afrontar per moltes raons. No només per la necessitat d'oferir un patrimoni cultural i antropològic com a préstec als nostres descendents, sinó també fruit d'un deute contret amb els nostres avantpassats.

Les estratègies de reformulació del barri vell estan molt condicionades per l'afluència turística, l'existència d'un comerç estructurat o bé la mobilitat, entre altres factors. Dels temes patrimonials i turístics, en relació a les pautes i idees d'actuació, la referència europea pot ben ser Itàlia pel gran bagatge en la restauració i la ingent acumulació de béns de què disposa. En aquest fil, he recuperat una notícia publicada el maig de 2017, en què el govern italià anunciava que donava certs monuments patrimonials a mans privades, sempre que es comprometessin a un projecte de revitalització o restauració d'aquests. És a dir, es donaven restes de castells, antics convents i altres edificis patrimonials si eres un emprenedor amb iniciatives per recuperar-los i fer-los visitables. En total, segons el web smithsonian.com en aquesta espècie de macrosubhasta artística s'hi donaven un total de 103 edificis o complexos històrics. No està gens malament.

La contrapartida a rebre un d'aquests tresors és l'obligació de generar-hi alguna activitat i rehabilitar-los. Com a exemple, la notícia parlava de fer-hi un recorregut visitable, d'obrir-hi un restaurant, un hotel o bé fer-hi algun tipus d'activitat que generi activitat turística. Cal dir que del centenar d'edificis que Itàlia volia cedir, la gran majoria se situaven en indrets poc concorreguts. Així, a més de restaurar-los, s'aconseguiria en certa manera diversificar i repartir geogràficament l'afluència turística. Que no tots anéssim a Venècia, Roma o Florència, sinó que també coneguéssim castells fantàstics ubicats a la via Appia o en altres punts més allunyats del circuit lúdic.

Segurament que a Tàrrega ja no hi hagi grans monuments susceptibles de donar-los una nova vida, però el barri antic està ple d'edificis civils mitjans amb peremptòries necessitats de rehabilitació. La iniciativa italiana potser podria trobar un encaix que compensés els actuals propietaris i que, sobretot, beneficiés la ciutat en conjunt. Podríem començar per mirar-nos amb altres ulls algunes fastuoses edificacions semiambandonades del carrer Agoders i altres punts del barri antic. Com a Itàlia, potser valdria més cedir-los, amb condicions a discutir llargament, a qui les rehabilités i aconseguís fer-ne un atractiu turístic o algun aprofitament econòmic compatible amb la seva conservació. I finalment, que la senyora Lonelyplanet ens escolti.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article