Paupacoses

En podem parlar

per Roger Besora

Firmes NT, Gent NT

Imatge d'un dels concerts de la darrera edició del Paupaterres
Imatge d'un dels concerts de la darrera edició del Paupaterres

Les cròniques periodístiques destaquen el gran èxit de públic i crítica del Paupaterres, el festival de música referencial de les terres de Lleida. Durant els últims anys, al certamen també s'han incorporat els més petits, sota la marca del Paupakids, que conté tota una gamma d'activitats per als que encara no poden recolzar-se a la barra. Sé per les meves cosines que, almenys la mainada de la família, esperava amb candeletes l'actuació d'El Pot Petit, tan carismàtics com una botiga de gominoles davant de l'escola.

En una època en què el país s'omple de festivals simultanis, sobretot solapats en pocs indrets de la Costa Brava, és una bona notícia territorial que com a mínim un d'aquests punts socioculturals s'il·lumini als dominis de la Nova Tàrrega.

El Festival, doncs, situa Tàrrega i en part l'amalgama inconnexa de les comarques lleidatanes dins d'un imaginari festivaler musicalment mestís i culturalment viu. Demostra com passa amb la Fira de Teatre al Carrer, tot i que en una altra escala, que la ciutat té recursos i imaginació per ser referent, posicionant-se desacomplexadament a Google Maps.

Recopilant la història del festival, que s'explica bé al seu web oficial, s'entén l'ús d'expressions com "avui és un dia Paupa", "aquest és un grup Paupaterres" o "això és un sopar Paupaterres". Aquestes van inocular-se subtilment per l'organització per fer entendre al públic que no es tractava només d'un festival, sinó de tota una manera d'afrontar globalment com un tot interessant, tant les partitures com l'antropologia que hi ha darrere d'una expressió musical. 

A més dels purs assistents als actes musicals, el Paupaterres agrupa molts altres aspectes de la cultura popular local, com la tendència continental a viure des de l'òptica d'una furgoneta camperitzada. "Paupacamper" resumeix feliçment als cartells publicitaris com un nou tentacle paupa. 

De fet, quan un concepte admet tantes aplicacions sense forçar-ne la semàntica vol dir que partim d'una idea força potent. Quedem-nos amb aquest "Paupa", que ja té tot un regust polièdric, que desprèn multiculturalitat. 

A nivell memorialístic, recordo que, de ben jovenet, el Paupaterres suposava el primer contacte de músiques ètniques i instruments d'altres latituds que venien al menjador de casa. L'espectable etzibava un formidable cop als prejudicis associats a la immigració i despertava tot un nou món de sensacions interessants pel camí, tot i que no sempre satisfactòries.

Però com dèiem abans, tot això ha deixat empremta. És per això que, seguint l'estela marcada pel festival, s'ha estès tot un vocabulari propi amb el sintagma "paupa", que allibera una atmosfera de tolerància i relax. Si seguim desenvolupant totes les altres activitats que podríem agrupar sota el concepte "paupa", ens adonarem que el Paupaterres interpel·la molt més enllà que els asistents al festival. Una manera oberta i desacomplexada, amb un punt d'informalitat calculada, d'afrontar un diàleg, un dia de càmping o sopars multitudinaris. Ara que n'hem descobert la fómula, tornem-la a utlitzar fins a poder solapar-nos amb l'efecte "Fira". Fem Paupacoses per mantenir la flama fins al setembre, quan poguem submergir-nos de nou en l'univers del teatre al carrer.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article