Jofre de Castre-Pinós i Anglesola

Des de la Vall del Corb

per Joan Duch

Firmes NT, Gent NT

Jofre de Castre-Pinós i Anglesola
Jofre de Castre-Pinós i Anglesola | João Silas on Unsplash

El personatge polític i militar, citat en aquells moments, com Jofre de Castre, era cabdill de les tropes de la Generalitat de Catalunya i, per tant, contrari a les forces reialistes de Joan II, que precisament defensava el seu pare, senyor de la vila, del qual en tenim certa constància bibliogràfica, però amb poques dates concretes, de la Guerra Civil, i que sembla ser, que en aquells dies, estava absent del Castell de Guimerà.

La batalla de Rubina (1462), Ribera de l'Ondara, juliol 21/22, segons Segarra (1984, p.328) aquestes són les referències que tenim dels dies descrits: "el 21 de juliol, Hug de Cardona surt de Tàrrega, comanant la host de la Generalitat i passa a Rubinat. Poc temps després s'hi presenta Jofre_de Castro", continua l'escrit: "L'endemà, dia 22 i, per sort, conservem la carta en què Joan de Marimon en descriu les peripècies, explicant-les als consellers de la ciutat de Barcelona: "E de continuar que dit noble don Hug fou allà el primer assalt pres la vila de Rubinat."

Segons Carreras i Candi (1907, p.40) fa constar: "La relació de les víctimes hagudes en la brega de Rabinat que fa En Jaume Fivaller … als Diputats [de Barcelona]… figuren entre les baixes Francesch Setantí… y D. Jofre de Castre, y entre els presoners D. Hugo de Cardona, lo noble Joan de So, … etc.1

Passat el desastre de Rubinat, va quedar un dubte comentat sobre si Jofre de Castre, havia resultat ferit i com entendre les notes de Capdevila si són de 1463: "Dimars a huyt de marc, lo molt noble senyor don Godofre de Castre, constituit personalment en lo cemintiri apellat les roques devant lo castell on ere tot lo poble de Guimerà o la major part d'aquell, lo batlle ab los jurats ensems ab lo plen consell de¬terminaren e resolgueren en lur consell de fer capità lo dit molt noble senyor e estar a tota ordinació e manament seu, e per major fermetat e seguritat, d'acó foren contents tots en particular de prestar sagrament e homenatge en poder e mans de dit noble señor…".

Amb tot, recordem el text del mateix Capdevila, que possibilita aquell fet: "Jofre de Castre era un dels principals cabdills de la Generalitat de Catalunya, el qual s'havia salvat ben providencialment en la desfeta de Rubinat". Així doncs, si es confirma la data de 8 de març de 1463, caldria saber on era Jofre de Pinós. S'ha escrit que va quedar ferit en la desfeta de Rubinat i que podria haver estat a Guimerà.
Passats els dies de Rubinat i segons Segarra Malla (1984, p.330), "Joan II es dirigí una altra vegada a Balaguer, tot passant per Tàrrega, on descansa unes hores pels voltants del convent de Santa Clara". Consta que el capità Marimon vol concedir alguns dies de descans als seus homes; finalment, "el 29 de juliol d'aquell mateix any (1462) la població hagué d'obrir les seves portes a l'exèrcit enemic. Les autoritats targarines es veieren sotmeses al deure de retre jurament d'obediència al sobirà. Tàrrega era una localitat on el rei comptava amb molts partidaris."

Si atenent a Joan Marimon "El 23 de juliol de 1462, al Castell de Rubinat…" "..sembla que hi moriren nombrosos combatents i diversos dirigents pactistes capturats a la batalla van ser executats l'any següent".

Sobre la data 3 març de 1463 i (JM Llobet –nota del 8 de març 2010– proposa que sigui un possible error i que fes referència a l'any 1462). Queda per justificar que Jofre de Castre fos aquell dia a Guimerà, i que segons Capdevila: "que s'havia salvat molt ben providencialment en la desfeta de Rubinat".

Aquesta història, s'ha relatat amb aquells dubtes, encara per justificar.


1 Vegeu "Dietari de la Guerra a Cervera des del 1462 al 1465" de Francesc Carreras i Candi (Barcelona 1907).

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article