Recordem que la reina Joana Enríquez va fer estada al Castell de Guimerà

Des de la Vall del Corb

per Joan Duch

Firmes NT, Gent NT

El castell de Guimerà
El castell de Guimerà

A mena de resum bibliogràfic, presentem Joana Enríquez Fernàndez de Córdoba, esposa de Joan II d'Aragó, mare de Ferran el Catòlic (Ferran II d'Aragó i V de Castella), va morir el 13 de febrer de 1468 a l'edat de 43 anys, fa 550 anys a la part alta (Palau Cambrer), a la placeta de la catedral de Tarragona i el cadàver fou traslladat al monestir de Poblet. És un fet a recordar amb J. Reglà (1983, p.464) que Joan II, vidu de la seva primera muller, Blanca de Navarra, va casar-se en segones noces amb Joana Enríquez, filla de l'almirall de Castella. La boda (el 10 de març de 1452), se celebrà a Sos, on va néixer l'infant Ferran, el futur Rei Catòlic.

Segons sembla i consta, segons Soria i Rúfols, R. (1990, p.226), que s'obligà a lluitar contra el príncep Carles de Viana, fill de Joan II i de Blanca de Navarra. "També es recorda que el 1461 a la mort de dit príncep, fou la tutora del seu fill, el futur Ferran II." També està confirmat que "es refugià a Girona abans d'iniciar-se la Guerra Civil". S'ha dit que "feia un paper polític de gran transcendència, especialment a favor de la causa reialista durant la guerra". 

Un nou i inesperat esdeveniment va ser l'arribada de la reina Joana Enríquez, un dia determinat, al Castell de Guimerà, lloc i temps per ser el moment on se signà una carta, en la qual la reina Joana Enríquez concedeix perdó a la Universitat i singulars de Tàrrega (Guimerà,17 juliol de 1464).

El juliol de 1464 el Castell de Guimerà, seguint el text de Sanç Capdevila (1927, p.38), per recordar que es troba regit per Felip Galceran de Castre, qui apareix lluitant al bàndol de Joan II, el qual s'apropià.

Deixem que textualment, sigui el propi Serret: "Si, quan la vila de Tàrrega, juntament amb altres llocs del Principat de Catalunya, va tornar a l'obediència del Rei, aquest va concedir a la Universitat, paers, prohoms i habitants, indult i perdó de tot allò en qué li havien faltat, amb molta més raó, ho deu fer la Reina, ara que la vila es de propietat seva. Per la qual cosa, i pregada donya Joana per la Universitat, creient-se obligada a usar, seguint les petjades del seu marit, de misericòrdia vers els habitants de la seva vila i terme, amb tenor de la present, expressament i de certa ciència, absol, defineix i perpètuament els perdona el crim de rebel·lió i desobediència que havien comès contra la majestat del Rei, contra ella i el seu fill primogènit Ferran; i igualment els crims, excessos, maleficis i greus delictes comesos en ocasió d'aquesta rebel·lió i desobediència eciam si crimen lese magestatis in primo capite saperet. Per tal de donar, a la seva vila, proves de benvolença, lloa, aprova, ratifica i confirma tots els privilegis, usos i costums concedits per tots els que en el temps han estat senyors de Tàrrega." (Sarret, 1982, p.397)

Joan II es dirigí una altra vegada a Balaguer, tot passant per Tàrrega, on descansà unes hores pels voltants del convent de Santa Clara.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article