Txell

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT, Gent NT

Txell Bonet durant un acte cultural
Txell Bonet durant un acte cultural | L.B3ernis

Fa pocs dies llegia una dona que s'havia trobat amb la Txell Bonet i que, després de veure com acaronava la seva panxa –està de més de sis mesos–, en marxar va esclatar en plors. Li vaig respondre amb una anècdota personal, de quan ens vam trobar en un acte de l'AELC sobre textos teatrals. Ella, la Txell, presentava una taula rodona que tot i ser rectangular la convertí en molt amena. Vaig respondre a la tuitaire, encara tocat, recordant quines ganes tenia d'abraçar la dona del Jordi Cuixart amb totes les meves forces. Estàvem parlant, al peu d'unes menges exquisides que ella i la criatura devoraven, en aquell bon ambient dins les parets de l'Institut del Teatre. Les paraules que van sorgir entre l'artista multiusos que intento ser jo i la Txell quedaran inèdites, però la seva fortalesa i serenor –fonamentades en un realisme molt pràctic– em van acompanyar durant hores i hores.

Era la segona vegada que ens vèiem. La primera fou al Museu de Lleida en uns debats sobre la repressió, després dels quals vaig gosar regalar-li –per al Jordi, el que li diu tothom– el llibre que vam fer 105 poetes sobre l'1 d'octubre. En aquest darrer encontre sí que vam parlar més, i d'aquí l'augment de la meva estimació per ella i una admiració que creix quan sé tot el que fa i ha fet.

La Txell Bonet és periodista. Actualment fa el programa Això es un drama per a iCat FM i l'Institut del Teatre. Té una gran carrera en aquest àmbit i ha fet de guionista de televisió (Kilòmetre 33, Bestiari il·lustrat), locutora de ràdio (Cabaret elèctric) i també pel Canal francès Arte. Els seus poemaris Detente bala i Blaus i Miracles els representava com a performances musicals.

Com deia ella en una entrevista: "Hem de transcendir el nostre entorn pràctic i pensar en coses més universals." I segur que l'ha ajudat a veure-ho així la seva feina com a guionista de documentals a mig món. "He viscut de prop moltes injustícies. Avui la tinc a casa". La tenim.

Quan ets a la presó pateixes per no poder fer tot allò que voldries i et prohibeixen amb barrots, portes i panys, i les restriccions de visites, trucades o lectures. Allò tan cruel de veure les persones i no poder-les tocar. O no gaudir de la lluna plena o l'amor quan vols. Però per la resta estàs mitjanament bé, llegeixes cartes que t'animen i molts llibres, i tothom t'esperona i et promet que lluitaran per tu. Ho conec. Tothom té cura dels presos. I un cop assumit el dogal, et sobrevé una certa aurèola de sacrifici o de màrtir, sobretot si tens clar que la causa s'ho val. Com ara o com fa quaranta-quatre anys. El 1975, quan va néixer la Txell, era molt dur...

Hi ha persones que pateixen pels qui som dins i amb la pressió enorme dels companys que són fora. I les preguntes: "Com està: ferm, valent, animat? Què creuen que passarà? Quines instruccions ens donen?" No els deixem sols, als nostres presos, els volem lliures de la venjança escrita amb Ñ. No els deixem sols, ni per les normals picabaralles dels processos d'alliberament, ni per aquell retrocés puntual, ni per crítiques contra els qui hem votat. No els deixaré, és el meu únic compromís ara, però encara menys abandonaré les parelles, famílies o amistats que pateixen.

I hem de comprar els seus llibres, assistir als seus actes, escoltar els seus programes a la ràdio, aplaudir-los i encoratjar-los. I si la Txell torna a recitar en públic, maldarem per ser-hi. I retallarem els versos del vestit que es faci. Ara, més encara, "cultura és resistència".

Ella, la Txell, deia en una entrevista a Vilaweb: "Dedico esforç tan sols en coses que puguin fer moure les ales de la papallona que portin al tsunami d'ací a un temps."

Fem-ho possible, sumant. Siguem papallones que creïn el tsunami de la seva i la nostra llibertat.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article