Fi (n) est (r) es: de guardar

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT, Gent NT

Fi (n) est (r) es: de guardar
Fi (n) est (r) es: de guardar | Jon Tyson (Unsplash)

Hi ha tota una generació, la de la guerra incivil i la immediata postguerra, que tenen un costum, molt habitual en les persones que integren societats de supervivents: acaparar, atresorar, guardar… No deixa de ser una actitud lògica per a gent que ha sofert molt, sobretot privacions físiques i materials i del més imprescindible fins i tot. És la gent que, encara avui en els temps que corren, a la mínima situació que podria esdevenir complicada socialment o meteorològicament, tenen la tendència a acaparar productes que en diem de primera necessitat. Allà on un jove o no tan jove s'afanyaria a posar al seu abast més proper el mòbil, l'ordinador o la targeta de crèdit, aquestes persones supervivents busquen i posen a lloc segur,els mínims: pa, sal, aigua, benzina al dipòsit o llenya per si neva, mantes suficients i fins i tot aquelles ampolles de goma que servien –i serveixen quan ens calen– per tenir aigua calenta i escalfar ni que fos una breu estona el mig humit llit de les misèries més pregones.
Aquesta gent de la nostra societat supervivent –o supervivents de la nostra societat de la qual molt sovint els fem fora– ha estat fent un gran servei a les seves famílies, ajudant amb els raconets que s'havien fet durant anys i sota tres panys, perquè no caiguin els seus a la desesperació de la crisi, aquesta befa promoguda i aprofitada pels qui han viscut per sobre de les nostres possibilitats.

A alguns moderns o actuals, la generació punt zero, aquesta actitud de guardar algunes coses per si de cas els sembla una exageració, no hi ha cap dubte. Diuen amb bon criteri que sembla que hagi de venir una guerra o un desastre i que no n'hi ha per a tant, que per això estan els estats i les seves proteccions civils o militars: de què et serveix la caldera si ha petat la llum? Molt sovint, quan s'esdevé l'ensulsiada, fallen les coses més pregones i es crea un desordre malaltís. Encara que quan el catacrac és generalitzat, la tendència és la del campi qui pugui primer, i de la solidaritat entre veïns i coneguts després i tot seguit, perquè no n'hi ha una altra: sense col·laboració mútua la raça humana ja no existiria.

I és aleshores que els previsors, com aquella formiga del conte de filosòfica relectura, treuen els termos, la llenya seca i convenientment tallada, el generador que substituirà si cal l'electre caigut en desgràcia o en mal manteniment, les mantes velles que tant i tant escalfen les desvalgudes criatures, i aquelles herbes remeieres, brous o licors que refan més d'un o de trenta. Els incendis ens ho han recordat amargament. 

Em direu que això son coses de persona gran, que avui en dia les coses bàsiques estan cobertes. Però us diré que hem d'estar amatents que una empresa o un estat rapinyaires no ens ho prenguin, ho repintin, li posin un altre nom i ens ho vulguin cobrar amb interessos, cert. Però, mireu, envejo poques coses dels Estats Units, d'aquella antiga colònia britànica que es va independitzar no fa tampoc massa temps, de la corona que els espoliava, enduent-se'n les seves millors coses i cosint-los a taxes i impostos. Però el que sí que els envejo és aquesta individualitat tan arrelada de fer de cada casa un fortí i un refugi, de fer que ningú no esperi que li vinguin a solucionar res i per tant a ser previsors i tenir cura de les coses, per si empitjora el temps o els temps i ens cal treure la destral i la pala. Això sí que els envejo.
De la mateixa manera que hem perdut la manera i l'horari de menjar d'abans, que caldria que recuperéssim per a la nostra salut, potser també caldria fer-ho amb aquests valors de l'autosuficiència i l'autoconsciència per a casos extrems; l'esforç de donar-nos les mans amb el veí si hi ha glaçada o tempesta de vent, el gaudi d'oferir el que tens i fins i tot el que no tens…
Potser sí que el prefix auto l'hauríem de desenterrar de l'antiga arqueta dels avis… o mirar més enllà de les nostres finestres.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article