Causalitat o casualitat?

Guanyar-se la vida

per Manel Medrano

Firmes NT, Gent NT

Causalitat o casualitat?
Causalitat o casualitat? | Denise Jans on Unsplash

Les imatges rodolaven entròpicament al seu cap emboirat, i es barrejaven i sobreposaven. Un cos de dona encara jove anava canviant la seva fesomia. Desfilaven com fotogrames d'una pel·lícula: primer la seva mare quan ell era petit, després la núvia d'adolescent, i també la seva primera esposa. I finalment, una dona de blanc amb una rialla de fada, que no identificava però a qui li gronxava un penjoll de jade amb la forma del déu Tiki dels maoris, que ell reconeixia.

Tot plegat li recordava l'època en què al campus de la universitat, algunes nits després de fer uns cubates i fumar herba, es reunien una bona colla i escoltaven Dreamer o Starman. Ara la sensació al seu cap s'assemblava molt a la de la pitjor de les ressaques d'aquelles nits.

Al Diògenes, a l'Hospital on l'havien ingressat d'urgències, li havien subministrat un fort derivat mòrfic donat l'insuportable dolor del qual es queixava, després de la brutal pallissa que li van clavar tres individus, mentre dormia en un caixer automàtic d'una antiga caixa d'estalvis que antigament havia fet obra social.

Aka, la infermera de la planta, li agafà la ma mentre l'auscultava i valorava les seves constants. Al finalitzar la jornada ella va tornar a casa i, després de fer un mos, va continuar buscant tota preocupada la capseta de píndoles per dormir que feia dies que no trobava; i on expressament havia amagat la papallona de jade que li havia regalat la seva àvia Marama, ara fa ja molts anys. En aquell moment li va dir que anés amb compte, que segons la tradició dels avantpassats del Pacífic tenia el poder d' aconseguir que la persona que la trobés s'enamorés bojament d'ella. Va donar per perduda la joia perquè no va recordar de cap manera què va fer amb la maleïda capsa. 

A l'endemà, a l'arribar a la feina va trobar sobre la taula del despatx una bossa amb els objectes personals d'en Diògenes. Va tenir un fort ensurt i unes llàgrimes recorregueren les arrugues de la seva bella cara. Hi havia un joc de claus de diferents guixetes de l'estació on dies després es van trobar andròmines i estris de tota mena. També hi havia una llibreta d'estalvis amb l'última anotació molt antiga d'un saldo de set xifres. El fons de la bossa guardava un quadern de notes d'on va caure una carta d'acomiadament de l'empresa en la qual havia treballat feia ja una dècada. Tot plegat al costat de retalls de diari del centenar de suïcidis de directius de la mateixa empresa, al voltant d'aquelles dates. També hi havia un mòbil vell que estava apagat, i una capsa de pastilles per dormir amb una anotació que deia "per tornar a la seva crisàlide quan la trobi".

Aka, a l'obrir la capseta, li va caure al terra la papallona de jade que havia perdut, però ni tant sols es ratllà. Sortí, encara xocada, corrents cap a l'habitació del rodamón i al agafar-l'hi la mà per sentir-li el pols, va obrir els ulls molt a poc a poc i entre els dos va sorgir un somriure d'orella a orella, sense més paraules. La joia de jade brillava i enlluernava tota l'habitació. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article