'In memoriam' de la granja monserratina dels Comdals de Vergós

Detalls del territori

per Antonio Mora

Firmes NT, Gent NT

'In memoriam' de la granja monserratina dels Comdals de Vergós
'In memoriam' de la granja monserratina dels Comdals de Vergós

Aprofito la fredorada d'aquest febrer de l'any 2019 per "viatjar" al passat gràcies al fons Estudi de la Masia Catalana, de l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Ho faig en aquesta ocasió a la masia Dels Comdals de Vergós a Cervera, de la qual trobo un excel·lent treball de la historiadora Montserrat Rumbau Serra, que té un secció al web "Tribus de la Segarra"1, on col·labora amb els seus escrits.

Avui l'edifici acull festes i celebracions, com s'anuncia a la pàgina aquí. La finca i la casa es troba a la dreta del riu Ondara, entre Sant Pere dels Arquells i Cervera, prop de Vergós, a tocar de l'antiga N-II, una zona ara molt tranquil·la, ja que hi ha poc trànsit. Per la finca passa l'antic camí reial de Madrid a Barcelona. 

Poca gent coneix aquest palau gòtic, no es veu des d'enlloc, perquè queda tancat i amagat per un mur que fa de tanca i per antigues granges. El palau és elegant i auster, i té una preciosa porta dovellada. Dins, encara s'hi conserva un gran escut de pedra del monestir de Montserrat. Malauradament, no queda documentació dels segles en què va pertànyer a aquell monestir: a la guerra del Francès –1808-1814– va ser cremat pels francesos, biblioteca inclosa.

Quan els de Montserrat van comprar la finca a finals del segle XV, els Comdals era un antic molí. Al segle XII, el 1130, Ponç II de Cervera va cedir part dels terrenys del molí a Ramon Berenguer III. 

En passar molí i terres a mans del monestir a finals del segle XV, la finca va esdevenir el graner de Montserrat, ja que produïa una quantitat molt important de cereals. El palau el van construir com a residència de l'abat, que devia venir a passar-hi algunes temporades. L'explotació agrària era administrada per un monjo "majordom", hi treballaven mossos habitualment, i se'n llogaven d'altres en temps del segar i quan feia falta.

L'Antoni Gallardo i Garriga (1889-1943), retratava la casa l'any 1933, en les imatges podem veure que amb excepció d'una bassa que aleshores estava davant de la casa, sembla que el temps s'hagués deturat, oi?

Em sorprenia una imatge de Sant Antoni de Pàdua, em pregunto si és aquesta l'advocació de la capella de la casa. 

Més informació aquí 


1Tribus de la Segarra

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article