Aquest és un escrit que ens transporta als últims temps de la passada contesa bèl·lica, que més o menys va afectar tota una generació, avui gairebé extingida. Una generació que ens va tocar a les costelles, per tots els costats. De tot aquell malson, com de tants i tants episodis, sempre se'n pot espigolar quelcom positiu, quelcom edificant. La part que cura ferides en lloc d'obrir-les, com fou la solidaritat palpable durant aquell temps de guerra que en alguns casos ratllava l'heroïcitat. Fa uns quants anys que sota el nom genèric d'El temps de les cabanes escrivia al nostre periòdic targarí NT les trifulgues dels últims dies viscuts en territori republicà i en destacava els sentiments imperants de solidaritat. Això m'ho confirmava M. Tresa Solé "Vilavert", assídua lectora de l'esmentada revista, en una missiva que entre altres coses deia: "Els teus escrits a Nova Tàrrega sobre els últims temps de la Guerra Civil m'han despertat records, m'han fet adonar del to tan alt de solidaritat que regnava entre les famílies dels nostres pobles."

Podeu llegir el text complet aquí