Xè, a quadrets, a gust dels dos

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT, Gent NT

Xè, a quadrets, a gust dels dos
Xè, a quadrets, a gust dels dos

Què passaria si l'IEC només fós l'Institut d'Estudis? Res. I la Institució de les Lletres a seques? Escrit així podria ser de la gent de Múrcia o Badajoz, per exemple? En tot cas potser sí, si fos escrit en murcià i castúo, és clar. Però seria nostre només, de la gent que vivim o hem nascut al territori que va de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó.

Fa dies una persona jove, molt intel·ligent, em deia que potser si naltros fóssim valencians també ens disgustaria el fet de perdre el cognom pel que fa a llengua i territori. Personalment, tant me fa si li diem valencià o català perquè és el mateix idioma amb les variants que l'ús n'ha fet. Més d'un cop he dit que sóc valencià del Nord i no sols per les arrels familiars dels besavis: el Quimet, avi meu nascut a València i emigrat al Principat, quan hi havia discussió amb l'àvia 
–que era sovint–, ho arreglava dient la frase que dóna títol a aquest article, que venia a representar que si no hi havia acord, la roba no podia ser o blava o vermella sinó a quadrets, a gust dels dos.

És segurament aquí on hauríem d'anar a parar, així desmuntaríem el discurs antivalencià dels blaveros i el discurs anticatalà de molts dels nostres d'aquí, sobretot d'aquells que es queixen de la immigració quan són ells els qui després de trenta anys no parlen la llengua oficial de la nostra nació. Em ve a la memòria una inculta persona que anunciava fa temps un premi literari local dient que el problema de la poca participació, era que el castellà tenia molts més milions de lectors i autors que el català, que sols en tenia SIS. En què es pensava que escrivien valencians, balears, andorrans i catalans de darrere els Pirineus? En llemosí? En què escriuen i s'entenen –si és que ho aconsegueixen!– andalusos i argentins? En quin bell idioma parlen els mexicans, en mexicà? I els cubans, en cubà o caribeny?

Hi ha una altra mentalitat ben curiosa, que és la dels catalans sota l'imperi espanyol, que en pic travessen la frontera ara imaginària i entren a algun establiment a Salses, Perpinyà, Taltaüll o qualsevol poble nordcatalà, se sorprenen quan algú els parla en la llengua comuna… Molts d'ells, per cert, només empraran el francès allà dalt: potser cal que llegeixin una mica més d'història de la nostra nació…

Ara he escrit el terme nació, i m'anava a contradir en usar l'expressió Països Catalans: són tants fent-la servir a contracorrent que a un se li escapa. Amb el fàcil que fora dir mediterranis, neofenicis, o gent de la Marca als habitants del Xarq-d'Al-Àndalus! 

Els empresaris sí que han de tirar pel dret i ara, com ja fa anys i panys, valencians i catalans s'estan coordinant per fer seure els governs respectius i posar-los a parlar de temes com ara el Corredor Mediterrani. L'euro és l'euro i en aquest cas, ens beneficia el caràcter del nostre país. La nostra República serà l'única que ho podrà fer realitat, ho sap tothom, com tots els drets que ara ens serveixen trossejats i engabiats, en "Supremes".

Pensem que en definitiva sempre ha costat als valencians unificar criteri fins i tot per com s'han de dir, com ja deia en Fuster, i és que amb això no tenen la nostra sort, perquè nosaltres no som barcelonins sinó catalans, encara que sovint tanta barcelonitis fa molt de mal...

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article