La Tàrrega de la postguerra. Targarins als camps nazis. Josep Minguell "Castells" Porta (7)

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

Carnet de Deportat Polític de Josep Minguell Porta. 1955
Carnet de Deportat Polític de Josep Minguell Porta. 1955

El camp d'extermini de Mauthausen tenia una funció ideològica: amb el treball, inanició i la tortura física s'eliminava l'opositor polític. Però també tenien una funció econòmica: els camps eren un conglomerat industrial destinat a la producció d'armes i d'equipament de guerra per a l'exèrcit nazi.

"El Josep Minguell Porta havia adquirit coneixements mecànics als tallers de Tàrrega d'abans de la guerra. Aquesta habilitat li va permetre evitar algunes de les tasques més inhumanes de Mauthausen i ser traslladat a la fàbrica d'aviació Heinkel prop de Viena, formant part del Kommando de treballadors Schwechat-Florisdorf primer i després dels de Modling. En aquestes fàbriques de mà d'obra especialitzada, les condicions de tracte eren millors que a les pedreres de Mauthausen. 

Al cap d'uns mesos del seu trasllat, el 26 de juny de 1944, 700 bombarders nord-americans ataquen l'entramat industrial de Viena i el Josep és ferit. Des d'aquell dia, el seu estat de salut es deteriora i pateix forts dolors intestinals i d'estómac. Tanmateix aguanta i sobreviu, però la pitjor prova encara ha d'arribar. Amb l'avanç sobre Viena de l'exèrcit soviètic, durant l'hivern del 1944-1945, les SS decideixen esborrar el rastre dels camps eliminant físicament els deportats i organitzant les macabres "Marxes de la mort" des dels diferents centres de treball fins al camp central de Mauthausen. Pel camí moren la majoria de deportats.

Al gener de 1945, un Josep Minguell ferit, malalt i en un estat físic deplorable, juntament amb milers de deportats, és obligat per les SS a marxar de Viena a Mauthausen per la neu i amb temperatures sota zero. Aquesta "Marxa de la mort" va provocar la mort de la meitat dels seus integrants. Els qui no podien seguir el ritme, eren rematats d'un tret per les SS.

En Josep arriba a Mauthausen en un gravíssim estat de salut. El metge que l'atén afirmava anys més tard: "je ne croyais jamais, vu son état de santé, qu'il puisse en sortir et être repatrie en France" (mai m'hauria pensat que, vist el seu estat de salut, se'n pogués sortir i ser repatriat a França).

Quan els americans alliberen Mauthausen el 5 de maig de 1945, sembla que el Josep ja s'ha recuperat del seu mal estat de salut. Un comandament americà d'origen austríac demana un mecànic per reparar uns camions Mercedes abandonats al pati del camp i així poder anar fins a Viena. En Josep es presenta com a mecànic i els repara amb la condició que vol marxar cap a Viena amb dos companys més. Els arreglen i marxen cap a Viena, i durant tres mesos gaudeixen de la bona vida, en hotels on ho tenien tot pagat. 

La vida dels dies de Viena, després d'anys de privacions i de tortures, va ser de nou fatal per a la salut del Josep. Cada cop es troba pitjor i decideix marxar cap a França, on arriba en molt males condicions. A París troba una habitació econòmica per viure-hi i allí coneix a Madeleine Bècquer, una vídua de guerra amb dos fills, que té cura d'ell i se n'enamora. El cos del Josep, però, no pot aguantar més i és ingressat en un hospital on s'hi està en tractament durant més d'un any. Després de l'hospital el Josep segueix necessitant moltes atencions. El seu cos rebutja tots els aliments excepte el suc de llimona i la pasta.

L'informe del metge en cap del Centre Hospitalari de Bercy no pot ser més explícit. L'estat de salut del Josep requerirà atenció mèdica durant tota la seva vida, aquest és el diagnòstic:

  • a) Astènia dels deportats (irritabilitat, inestabilitat, pèrdues de memòria, fatiga ràpida)
  • b) Tuberculosi pulmonar bilateral 
  • c) Úlceres d'estomac, gastrectomia
  • d) Trastorns digestius. Digestions difícils, nàusees freqüents
  • e) Conjuntivitis, psoriasi i diabetis.

Amb greus seqüeles físiques i psíquiques el Josep Minguell, "el Castells", va sobreviure a l'infern nazi. La família de Tàrrega,no se'n va assabentar fins que la Creu Roja els ho comunica, d'amagat del règim, l'any 1947. Aquell mateix any les seves germanes Antònia i Rosalia van de viatge a Lourdes per trobar-se amb ell. Duen a la maleta les fotografies que la família s'ha fet al terrat de casa del Samuel Solé, casat amb la germana del Josep, n'Antònia Minguell Porta, a la Mútua al carrer de Sant Pelegrí de Tàrrega.

Parlarem de la seva vida d'exiliat i de supervivent de Mauthausen en el proper article.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article