La Tàrrega de la postguerra. Targarins als camps d'extermini nazi. El Castells (5)

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

Targeta postal del Camp d'Extermini de Mauthausen en la qual Josep Minguell Porta utilitza el nom del seu cosí Josep Castells Porta, per cedir la seva identitat al conseller de la Generalitat Josep Miret Musté pres a Mauthausen. ('Els catalans als camps N
Targeta postal del Camp d'Extermini de Mauthausen en la qual Josep Minguell Porta utilitza el nom del seu cosí Josep Castells Porta, per cedir la seva identitat al conseller de la Generalitat Josep Miret Musté pres a Mauthausen. ('Els catalans als camps N

Al llibre de la Montserrat Roig Els catalans als camps nazis, s'hi reprodueix un document en el qual el deportat Josep Castells Porta, número de presoner 3.888, escriu una carta a la seva germana Magdalena Miret Musté el 24 de febrer de 1944. El llibre relata que, cap a finals del 1943, arriben al camp de Mauthausen els republicans marcats amb les lletres NN (Nacht und Nebel - Nit i Boira), considerats perillosos i provinents de la resistència francesa, i que tenen prohibit escriure cap carta o mantenir cap mena de contacte amb l'exterior. Na Montserrrat Roig escriu que "els altres deportats els deixen el seu nom i el seu número de matrícula perquè puguin escriure als seus. Així, en Josep Miret i Musté va poder escriure a la seva germana Magdalena i a la seva mare amb el nom de Josep Castells i Porta".

En Josep Miret i Musté era un pres polític important pel fet d'haver estat conseller de la Generalitat de Catalunya l'any 1937, president de la Unió Socialista de Catalunya i un destacat dirigent del PSUC. A l'exili, conjuntament amb el seu germà Conrad, organitzen la resistència armada contra els ocupants nazis a París. En Conrad és detingut i torturat fins a la mort a principis de 1942 i en Josep és detingut pels alemanys a París a principis de 1943, i deportat al camp de Mauthausen, on morirà a finals de 1944.

Fins ara, no s'havia pogut identificar en Josep Castells Porta. El seu nom no constava ni entre les víctimes, ni entre els alliberats del camp. A l'expedient del Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca), secció militar, consta amb aquest nom el targarí Josep Castells Porta, que va morir en el sector de Zuera el 16 d'octubre de 1937. S'havia allistat a Tàrrega el 15 de setembre d'aquell mateix any. Pertanyia a la 122 Brigada Mixta de la 27 Divisió republicana. Nascut el 13 de setembre de 1914, era fill de Manuel Castells Cirera i Carme Porta Gassó, i vivia al carrer Major, 11, de Tàrrega. El seu germà petit Domènech moriria mesos més tard prop de Saragossa.

Amb aquesta informació, era evident que no podia tractar-se de la mateixa persona. Preparant els articles d'aquesta sèrie, va saltar la sorpresa: un altre targarí, en Josep Minguell Porta, un cop és detingut pels alemanys a França, canvia la seva identitat i adopta la del seu cosí germà mort a la guerra civil. En Josep havia nascut a Granyena de Segarra el 27 de març de 1914 i s'havia establert al carrer de les Piques de Tàrrega, a la casa on la seva família regentava l'emblemàtica Taverna del Bola. 

Durant l'entrevista amb la Dolors Minguell, neboda del supervivent de Mauthausen Josep Minguell, mentre anava mostrant els documents que el seu tiet li havia deixat, en alguns apareixia el seu tiet com "El Castells" i amb el número de presoner 3.888: A partir d'aquí, vam poder confirmar la seva doble identitat.

Per què en Josep Minguell Porta es va canviar de nom quan va caure en mans dels alemanys i va passar a ser en Josep Castells Porta? Qui era? Com va ser la seva vida al camp d'extermini nazi de Mauthausen? Quines seqüeles físiques i psíquiques va patir durant la resta de la seva vida? Ho explicarem als proper escrits.


(El meu agraïment a les famílies de na Dolors Minguell i Minguell i d'en Domingo Solé Minguell per la seva col·laboració en l'elaboració dels escrits sobre el seu tiet. També vull agrair la col·laboració de na Serafina Castells Porta per la documentació facilitada sobre els seus germans Josep i Domènech, morts durant la guerra civil.)

PD. Tot escrivint aquest article he rebut la trucada del regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tàrrega en funcions, Raül Palacios, per dir-me que des del Museu s'endegarà el projecte per situar una "Stolpersteine" (pedra commemorativa) davant del domicili dels nou deportats del Talladell i de Tàrrega. Una excel·lent notícia.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article