La Tàrrega de la postguerra. Targarins als camps d'extermini nazi. El Castells (6)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

Josep Minguell Porta durant el servei militar a Saragossa, 1936
Josep Minguell Porta durant el servei militar a Saragossa, 1936

El 18 de juliol del 1936, en Josep Minguell Porta té 22 anys. Es troba a Saragossa fent el servei militar a cavalleria. De ben jove, el Pepito ja era conegut a Tàrrega per tenir bona mà per domar cavalls, per l'ofici de torner i per la seva afició a la mecànica de motors.

La rebel·lió militar el va agafar al costat franquista. Fou enviat a defensar les posicions del front d'Aragó per aturar els atacs de les columnes republicanes que havien sortit des de Catalunya per prendre la capital aragonesa.

En Josep Minguell no era una persona políticament compromesa, però el fet de tenir a l'altre costat de trinxera els seus amics i familiars (ell era el segon de nou germans), el va fer decidir de desertar i passar-se al costat republicà. La família explica que, per raons de seguretat, es va amagar primer a prop de Tàrrega i després a Barcelona. No sabem res del cert, fins que va marxar cap a l'exili.

Al febrer del 1939, Franco ocupa Catalunya, en Josep passa primer pel camp de Sant Cebrià al Rosselló i després a Arles, prop de Montpeller. Sabem que, com milers de republicans exiliats, s'inscriurà voluntari a les companyies de treballadors estrangers de la línia Maginot i, amb l'ofensiva alemanya, és fet presoner i portat a l'Staglag de Trèveris, des d'on, amb el vistiplau franquista, els presoners republicans espanyols són portats als camps d'extermini. El 3 d'abril de 1941 en Josep Minguell arriba a Mauthausen.

En el moment de la seva detenció es canvia el seu nom pel del seu cosí targarí Josep Castells Porta, mort al front l'any 1937, i amb aquest nom consta al camp fins al dia del seu alliberament. Si la seva identitat hagués arribat a les autoritats franquistes, hauria estat extradit i executat. Encara avui el seu nom de deportat, Josep Castells Porta, consta als arxius de Mauthausen.

Poques vegades va voler parlar amb ningú de la seva història, però gràcies a la seva neboda Dolors Minguell i Minguell, podem escriure algunes coses del que va viure:

"El Josep Minguell deia que s'ha escrit molt sobre aquest tema, i que mai podrem escriure les desenes de milers d'històries que van succeir. Cada persona que va morir o va passar per Mauthausen és una història diferent, i que per molt que es conti, mai ningú descriurà el que va ser aquell infern. Per a ell, Mauthausen va ser una experiència indescriptible i per això no volia parlar-ne mai."

"Quan el Josep arriba a Mauthausen és conscient que es troba en un indret on serà molt difícil sobreviure. Malgrat tot, es conjura amb ell mateix per fer tot el possible per sortir-se'n. Decideix viure i renuncia a morir. No ho tindrà gens fàcil. La gana, la tortura, els treballs inhumans, el fred, les malalties, la desesperació, la brutalitat de les SS, o els cops el fan trontollar fins a extrems inimaginables. Per no parlar del fet de ser testimoni diari de les execucions indiscriminades, dels suïcidis desesperats, de les cambres de gas o de les injeccions letals al cor, amb les quals són eliminats els seus companys i amics."

"Amb sort i astúcia ho intenta tot per evitar la mort. És obedient, no es baralla pel menjar, es fa invisible. Zero conflictivitat. No intenta escapar mai. Passa desapercebut i no sobresurt en res. El fet d'haver après una mica d'alemany al camp de Trèveris li permet ser conegut i ben considerat pels guàrdies de les SS amb qui estableix una mínima complicitat quan s'atansa un superior els avisa."

"Quan treballava a la maleïda pedrera de Mauthausen, cau malalt amb unes fortes i contínues diarrees que no li permeten de fer res. EI traslladen als barracons de la mort, d'on ningú sortia viu. Un comandament el veu, li pregunta de què el coneix, el Josep li respon que quan feia guàrdia i fumava d'amagat, ell vigilava que no s'atansés cap superior i amb un xiulet l'avisava. És així com aquest comandament de les SS, després de reconèixer-lo, li subministra un quilo de mantega, un tros de pa i el treu dels barracons de la mort per dur-lo a la infermeria." 

"A Mauthausen els feien pujar les pedres des de la pedrera per les escales fins dalt al camp. A baix a la pedrera havien de defecar en un barril, quan estava ple s'havien de posar literalment dins la merda dels altres per fer les necessitats. Els guàrdies reien sense parar i quan el barril s'omplia, els obligaven a pujar-lo per l'escala fins dalt a buidar-lo. A les vies del tren, les SS deixaven anar les vagonetes a tota velocitat per les vies i es divertien mirant a qui enganxaven. A l'hora del ranxo les baralles pel menjar sovintejaven. Ell s'estimava més morir de gana, que barallar-se per un tros de pa."

El Josep va decidir sobreviure. Amb aquesta voluntat afronta els pitjors moments de la seva estada a l'infern de Mauthausen.

En parlem al proper escrit.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article