Dos perfums i dues presons

Guanyar-se la vida

per Manel Medrano

Firmes NT, Gent NT

Dos perfums i dues presons
Dos perfums i dues presons | Donald Martínez on Unsplash

Darrere la finestra pensava i recordava els moments en què era llargament estimada alhora, pels seus dos col·legues tolits i esguerrats. Ara, arrossegada i empesa per l'aventura fora llit que havien compartit junts per portar a terme el robatori del banc, es veia retinguda i obligada a veure el món darrere d'aquells barrots.

S'havien conegut al bar musical on s'aplegaven setmanalment els originaris d'aquell mateix país. El cos d'ella, jove i brutalment femení, el somriure d'orella a orella, feréstec i espontani, el seu posat encantador, natural i desenfadat, exercien arreu una atracció i magnetisme sensual irresistible. Però ella va quedar especialment captivada i seduïda per la gràcia i eloqüència d'aquell parell que se'n reien i fumien dels òrgans que aparentment els faltaven, però també dels que posseïen sencers, i amb els que sabien i podien fer sentir volar les dones. 

Encara avui sentia els innumerables tremolors i calfreds que li provocaven les carícies d'aquells dos mindundis i pelacanyes que, com acabats d'arribar de l'Olimp, els sentia dins seu abans que a la seva pròpia pell. Com imbuïda pel Tao, el seu cos rebia primer l'esgarrifança dels dits i de la mà inexistents que els mancaven respectivament a un i a l'altre. Posteriorment, es fonien llargament i ansiosa en un oceà de petons ensalivats i profunds, amb llargues abraçades dels tres cossos barrejats en un cresol de passió, de desig desenfrenat i capritxós. S'estimaven molt més enllà dels costums i convencionalismes amorosos a l'ús.

Un matí van coincidir tots tres fora de la parafernàlia habitual demanant uns préstecs per diferents necessitats peremptòries i molt urgents a l'oficina del banc. L'operació inevitable del fill d'un d'ells per una malaltia, la cura i l'ingrés inajornable en una residència dels pares de l'altre, i l'ajornament de la hipoteca del pis d'ella, els abocaven i empenyien a tots tres al mateix banc per poder fer front a aquestes necessitats bàsiques. Abans de saber el veredicte bancari del pecat de no poder sobreviure amb els sous paupèrrims i de no tenir suficients i valuosos avals de garantia, eren asseguts feia ja molta estona a la sala d'espera del Director que els havia de rebre. Finalment va aparèixer ell mateix per dir-los que encara trigaria una estona més, ja que una visita imprevista i de sorpresa de la Presidenta de l'Entitat els obligava a retardar i endarrerir les previsibles i suposades males notícies. 

Poc després va aparèixer una processó de directius vestits d'Armani i amb perfum de la mateixa marca que anul·lava i encapotava l'olor de la colònia de la clienta. El seguici mantenia una rígida i constant distància a pas molt ferm, gairebé militar, sorollós i compassat, de la filla del gran banquer del país i principal accionista que anava al davant. Desprenia el rastre del seu propi perfum clarament diferenciat que aniquilava i anorreava els de tots els altres. En la curta reunió de molt glamur va quedar clar que entre les prioritats de crèdit a partir d'ara, on s'aplicaria l'import rebut del rescat bancari aportat pel Govern durant la crisi, no hi seria la dels tres peticionaris.

Les dues presons són ben bé molt diferents. A la de la consciència no li fa estralls el luxe i el principi de de l'ordre convenientment establert. L'altra, s'hauria pogut evitar amb polítiques finançades amb un nou, ridícul i petit impost a la banca. Però ja se sap, ells sols s'ho pasten.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article