La Tàrrega de la postguerra. Targarins als camps d'extermini nazi (4)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

Imatge de la placa en record dels catalans que van morir als camps de concentració nazis
Imatge de la placa en record dels catalans que van morir als camps de concentració nazis | Jaume Ramon Solé

El règim nazi, aliat de Franco, va assassinar sis milions de jueus.

Hom va haver d'esperar l'any 1977, en què Montserrat Roig va publicar Els catalans als camps nazis, per fer-se una idea de la sort que van córrer 9.000 republicans exiliats espanyols als camps de la mort de Hitler. D'aquests, prop de 7.000 van morir en unes condicions infrahumanes per causa de la inanició, el fred, la tortura, el maltractament, l'esgotament, la malnutrició, les malalties, les injeccions al cor, o les cambres de gas.

En el cas dels targarins deportats als camps d'extermini nazi, no fou fins a l'any 2008 que Núria Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella van donar a conèixer a la Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l'exili i la vida quotidiana, la història de persecució, de tortura i de mort que van viure directament als camps d'extermini, conciutadans nostres, tots ells coneguts i populars a la Tàrrega d'abans de la guerra. Eren pagesos, perruquers, oficinistes, obrers, dependents i un parell d'ells s'havien fet un nom en els nombrosos equips de futbol d'aquella Tàrrega diversa i optimista dels anys 1930.

Nou d'ells van ser deportats al camp d'extermini de Mauthausen, entre l'any 1940 i 1941. Dels nou, en van sobreviure quatre: en Josep Aubach Arnaldo, en Modest Farré Farré del Talladell, en Josep Francesc Sentís Baiget nascut a Llardecans i en Josep Minguell Porta. Tots ells excepte en Francesc Sentís es van quedar a França, i mai més van tornar a Tàrrega. Els altres cinc, en Josep Ybós Briansó, en Josep Real Lloses, n'Antoni Foguet Doll, en Miquel Pont Llobera i n'Emili Peruga Puy, nascut a Osca, van ser brutalment assassinats quan el seu cos va deixar de ser útil per al feixisme. La seva història i el seu sofriment va quedat sepultat per la prohibició de parlar d'ells. 

Tots ells eren exiliats republicans que l'any 1939 van creuar la frontera i van fer cap als precaris camps de concentració francesos. Van ser reclutats per l'exèrcit francès, per anar a treballar en la construcció de les línies defensives, davant la previsible invasió alemanya de França. Quan la invasió es produí, van ser detinguts i portats a camps de presoners de guerra alemanys. 

Tanmateix el govern franquista i concretament en Ramon Serrano Suñer, no els va reconèixer com a ciutadans espanyols i va pactar amb el govern nazi que fossin considerats apàtrides, sense cap dret reconegut com a persones i condemnats a l'extermini.

Fa pocs dies, el diumenge dia 5 de maig del 2019, vam poder assistir a Mauthausen, Gusen, Ebessen i Hartheim als actes commemoratius de l'alliberament del camp d'extermini. 20.000 persones vingudes d'arreu, la majoria joves, vam retre homenatge a les víctimes i als deportats de la barbàrie nazi.

Un dels moments més emotius de la visita el vam viure al Museu del Memorial del Camp de Mauthausen, on hi ha la Sala dels Noms, situada a l'antiga bugaderia del recinte. Hi són tots els 81.000 noms dels morts documentats al camp. Trobar-ne un entre tants és possible mitjançant una aplicació web en què, introduint el nom de la persona, s'indica el lloc exacte on aquest està escrit.

Vam fer la cerca amb els noms dels cinc targarins exterminats. Els resultats són les imatges que acompanyen aquest escrit. 

Tanmateix, en sortir del museu una pregunta em va venir a la ment: com és possible que la memòria d'uns targarins víctimes de la barbàrie feixista sigui recordada i homenatjada públicament a 1.800 quilòmetres de casa seva, i aquí a la seva ciutat, les nostres institucions no fan res per recordar-los?

Fa onze anys, l'Ajuntament de Tàrrega, el Museu Comarcal i el memorial Democràtic van editar un llibre, van fer una exposició i una pàgina web d'homenatge i de record de la memòria de la repressió i dels assassinats franquistes. Aquell havia de ser un primer pas vers la dignificació dels centenars de víctimes de la repressió al nostre municipi. Cal que s'engegui de nou el treball que resta per fer, per aprofundir en la recuperació de la memòria històrica, i es projecti l'execució d'un memorial que els dignifiqui a tots.

Les properes setmanes parlarem d'ells, de qui foren els targarins deportats i víctimes dels camps d'extermini nazis.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article