Dret a rèplica. Responent a les "dotze cosetes", solemnes i massa pesades d'un tal Albert Claramont. Recomano llegir tots dos articles, de costat, per a comparar la niciesa d'un i el gran nivell literari i el toc realista del meu. Signaré articles per Sant Jordi si voleu... Albert Clavarall

1. Tren de vida. Tren. Via i més via, i moltes, mortes. Res de comoditat respecte al bus, els apunts cauen adormits de tant esperar i hi ha sotracs amb estàtua commemorativa. Mal temps per a rumiar, mentre el reggaeton del de sis places enrere –a altaveu obert– ens tortura, i prenc nota de tot en aquest full per bescantar-lo en pic arribi a Barcelona, avui o demà.
2. Fortor. Trobo la grandària de la teva orella, després de besotejar el coll i ofegar-me pel perfum únic "Eau de l'Aixette", i és com trobar-hi encara restes de les molles de l'esmorzar d'ahir. El Costers del Segre és inexistent, vaig comprar aquest subproducte a les palpentes al Caprabo del centre que tancava. Després del rotet covard, m'empegaré amb la llengua pastosa a la teva: és el que hi ha després del Tararot!
3. Argot. Entaulem-nos amb l'argot, l'un assegut davant l'altre, i un cop clavats els ulls com amb punta de fibló, fem-nos retrets durant força minuts. Potser n'hi ha prou amb els papers de la hipoteca i les reclamacions d'Hisenda. Posteriorment, puntades sota la taula i tot en marxa... 
4. Polígons. Fuig, ni te les miris que no t'enredin: aquests terrossos no donen fruit ni que t'hi matis! La gent només en celebra el final: copeta, festa, copeta, copet i coteepa, ips!. És molt millor que el pagès plegui i s'hi facin polígons de mercaderies. Aquest és el futur, i si no, podeu trobar un artista que us decori la casa amb ceps pintadets!
5. De res. Maleeixo la mala hora que em portà a la República de la Boira! Em penedeixo de la mitja furgoneta plena de caixes de llibres de mals poemes, del trasllat. Maleeixo el vent calent que surt de la teva boca, i encara més els roncs de les nits d'estiu...però molt més quan s'atura la marinada...encara que tenim estones de suar, molt bones.
6. Callem. Feu el favor de callar els de les festes del centre, lligueu les motos sorolloses a l'entrada de l'Ateneu, retireu el carnet de conduir als que llueixen grans tubs d'escapament. I abaixeu la veu, el jovent, i llenceu el fum d'herbes molt oloroses a una altra banda, que puja fins a la terrassa i fa dir coses. I escriviu d'una vegada bons textos al "No ets de Tàrrega", com si sabéssiu escriure. Fems i sequera ens els faran oblidar.
7. Fatxenda. Ho tinc tot anotat, perquè no se'm perdi el paio que em deu dos gintònics dels del Nostàlgics, i els telèfons de totes aquelles dones que esperen la meva trucada. No prendre notes et fa perdre moltes oportunitats a la vida i els negocis. Estic en la transició del paper al digital i ho he d'anar copiant tot, i el pitjor és refiar-te del mòbil, i que un virus per mirar alguna pàgina t'ataqui o que la bateria faci figa.
8. Pols. La pols ocupa els espais: el dessota el llit, els prestatges dels llibres i ells mateixos, els trossos de pis que no estan ocupats per cap objecte, got apegalós o diari passat com el formatge. La pols ens fa clarividents i humans perquè ens recorda en què ens convertirem: que la pols sigui portada de noticiari! I que aquest grisós sigui color de tendència a desfilades oficials i passejades de gent de possibles i postureig.
9. Santa Perpètua de Mogoda. Hi havia una persona respectable i respectada, una barba ben cuidada, un personatge segrestat que ara es dedica a fer ceràmiques, un judici Suprem injust i salvatge, uns mentiders sorollosos que pegaven. Hi havia una avinguda de la República, amb sots, filtracions d'aigua, vehicles que circulen en paral·lel per avançar-se, desviacions confoses, i un Codi de Circulació potinejat. Era una passejada recognoscible, com d'un altre règim, i a la foscor del túnel brillen els ulls d'en Cuixart.
10. Permanència. Espero que recordeu aquestes meves sàvies paraules: tot i les crítiques adverses de gent que desconeix el meu intel·lecte, espero que n'apunteu la filosofia. Tot passa i tot queda, però la nostra feina és passar, sí, però millor si ens donen algun premi municipal o una subvenció. Tot el que escriviu i dieu, podrà ser titllat d'obra afusellada o delicte d'odi: esteu avisats. 
11. Mancances. Deia que no li calia res per a viure i anava amb roba de segona mà, cotxe de segona mà, i companyia de segona mà. No enganyava, però, ningú, i tothom sabia que era el pobre més impresentable, el captaire de tabac més indesitjable, el més abjecte gorrer. Es deia vegà per poder fer-se hamburgueses d'herbes indescriptibles. No en va tenir ni per a un nínxol i morí amb les botes de segona mà posades, a l'entrada del cementiri. 
12. Quan em toqui. Quan sigui el moment, més o menys ho deixo per escrit a les pàgines d'aquest especial d'una revista que passarà a la història gràcies a les meves col·laboracions. L'altre que digui el que vulgui: jo tinc clar que vull esquela a la premsa, notícia a la ràdio nostrada, entrevistes durant una setmana a les meves ex, i si cal, nota del Bisbe dins el sermó. Espero que em trobeu a faltar, us adoneu del molt que valia, i ploreu amargament en el llac de la vostra mediocritat amb música de l'Iglesias, que no d'esglésies.