Dotze cosetes, una dotzena de mini-proses con(mp)tades
Finestres
- Tren. Via i més via. Paisatge en moviment i el llibre i els apunts també es gronxen. I molt temps per pensar, mentre el barroc de Tellemann sona com delícia, i amido aquest full per descriure-hi el meu món en unes quantes imatges.
- Dolçor. Burxo el cau de la teva orella, després de besar el coll, i és com l'esclafir dels grans de moscatell entre les dents. L'ull de llebre és més avall, i el buscaré amb el tacte. Després de la polpa, assaboriré el dolços líquid de la llengua: el deliri!
- Mots. Entaulem els mots, l'un assegut davant de l'altre, i un cop clavats amb punta del falçó destre, llevem-ne la pell eixorca dels mals anys. Cal treure'n també pells ennegrides i principis de floridura. Després, quatre cebetes i ho salpebrem…
- Vinyes. Vine, guaita-les abans no desapareguin: aquesta arruga és bella i més els fruits. És el principi de tot: gatzara, ofrena, festa, comunió. I poden ser en perill si les deixem soles, en mans de vampirs de territori. És el jubileu de les branques de Monastrell i Picapoll que hem de reclamar!
- Gràcies. Agraeixo haver-te dut on les terres donen verema. Agraeixo haver-me adonat que no podia viure sense els teus poemes i els teus llibres. Agraeixo el vent que em transportes amb la teva respiració, i encara més el xiuxiueig que diu t'estimo... però molt més les teves tramuntanes.
- Llaurem. Si us plau escoltem-nos en la disbauxa, o pitjor, en els silencis, i llaurem plegats camps de planys. I llegim els missatges escrits a les males herbes. O desxifrem els senyals dipositats a pedres i sorrals. O encara més: escrivim nous textos ni que fossin ara inexplicables. Temps i aigua els faran florir.
- Agenda. Mai no he tingut memòria per apuntar les coses que em fessin memòria de deures i compromisos. Prendre notes per recordar-ne altres seria una bajanada. Dels fulls arrencats de l'agenda, de vegades en surten noves arrels però tinc un cuc amb fam de brots nous –ni que fossin mig bords –, i me les devora.
- Blau. El blau ocupa els espais: rajoles de Portugal, pared de la biblioteca, mar i cel com pintats al fresc. El blau s'apodera de la foscor i la fa més humana: que el blau de les lletres no s'aturi! I que no s'acabin mai els acrílics color Cerulean Blue...
- Tibet. Hi havia una túnica safrà, uns peus minúsculs, un Panchen Lama segrestat, un dorje cerimonial, unes postracions, uns monestirs silenciosos, un camí a fer i tot per aprendre: Era un sender conegut, d'una altra vida, que jo reprenia?
- Impermanència. No quedarà res d'aquests mots: sols la seva intenció, l'esforç d'abocar-los i les vostres pells, commogudes. Talment com tot del pas de la nostra vida. I el que queda inscrit, vol dir que no valia massa més que una ploma ballant al vent.
- Propietats. Ufanós canviava d'automòbil cada tres per dos i de companyia cada cop que s'ho podia permetre, i no parlem de la d'assegurances. Anava en camí de ser el mort més ric del cementiri i va aconseguir ser el mort més ric en vida: llàstima que s'enduia les butxaques cosides, i els valors hipotecats. I no parlem dels mobiliaris...
- Per l'Adéu. Ja ho deixaré escrit, però ho declaro aquí davant el millor notari, el de les pàgines que hauran de ser publicades: no vull absoltes, plors, escarafalls ni diaques! Quan em toqui no vull tristors, reconeixements ni medalles. Sols músiques de jazz i d'Orient, dues banderes que estimo, i ganes de retrobar-nos!
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari