Dotze cosetes, una dotzena de mini-proses con(mp)tades

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT, Gent NT

Dotze cosetes, una dotzena de mini-proses con(mp)tades
Dotze cosetes, una dotzena de mini-proses con(mp)tades | Michael Muritz (Unsplash)
  1. Tren. Via i més via. Paisatge en moviment i el llibre i els apunts també es gronxen. I molt temps per pensar, mentre el barroc de Tellemann sona com delícia, i amido aquest full per descriure-hi el meu món en unes quantes imatges.
  2. Dolçor. Burxo el cau de la teva orella, després de besar el coll, i és com l'esclafir dels grans de moscatell entre les dents. L'ull de llebre és més avall, i el buscaré amb el tacte. Després de la polpa, assaboriré el dolços líquid de la llengua: el deliri!
  3. Mots. Entaulem els mots, l'un assegut davant de l'altre, i un cop clavats amb punta del falçó destre, llevem-ne la pell eixorca dels mals anys. Cal treure'n també pells ennegrides i principis de floridura. Després, quatre cebetes i ho salpebrem…
  4. Vinyes. Vine, guaita-les abans no desapareguin: aquesta arruga és bella i més els fruits. És el principi de tot: gatzara, ofrena, festa, comunió. I poden ser en perill si les deixem soles, en mans de vampirs de territori. És el jubileu de les branques de Monastrell i Picapoll que hem de reclamar!
  5. Gràcies. Agraeixo haver-te dut on les terres donen verema. Agraeixo haver-me adonat que no podia viure sense els teus poemes i els teus llibres. Agraeixo el vent que em transportes amb la teva respiració, i encara més el xiuxiueig que diu t'estimo... però molt més les teves tramuntanes.
  6. Llaurem. Si us plau escoltem-nos en la disbauxa, o pitjor, en els silencis, i llaurem plegats camps de planys. I llegim els missatges escrits a les males herbes. O desxifrem els senyals dipositats a pedres i sorrals. O encara més: escrivim nous textos ni que fossin ara inexplicables. Temps i aigua els faran florir.
  7. Agenda. Mai no he tingut memòria per apuntar les coses que em fessin memòria de deures i compromisos. Prendre notes per recordar-ne altres seria una bajanada. Dels fulls arrencats de l'agenda, de vegades en surten noves arrels però tinc un cuc amb fam de brots nous –ni que fossin mig bords –, i me les devora.
  8. Blau. El blau ocupa els espais: rajoles de Portugal, pared de la biblioteca, mar i cel com pintats al fresc. El blau s'apodera de la foscor i la fa més humana: que el blau de les lletres no s'aturi! I que no s'acabin mai els acrílics color Cerulean Blue...
  9. Tibet. Hi havia una túnica safrà, uns peus minúsculs, un Panchen Lama segrestat, un dorje cerimonial, unes postracions, uns monestirs silenciosos, un camí a fer i tot per aprendre: Era un sender conegut, d'una altra vida, que jo reprenia?
  10. Impermanència. No quedarà res d'aquests mots: sols la seva intenció, l'esforç d'abocar-los i les vostres pells, commogudes. Talment com tot del pas de la nostra vida. I el que queda inscrit, vol dir que no valia massa més que una ploma ballant al vent.
  11. Propietats. Ufanós canviava d'automòbil cada tres per dos i de companyia cada cop que s'ho podia permetre, i no parlem de la d'assegurances. Anava en camí de ser el mort més ric del cementiri i va aconseguir ser el mort més ric en vida: llàstima que s'enduia les butxaques cosides, i els valors hipotecats. I no parlem dels mobiliaris...
  12. Per l'Adéu. Ja ho deixaré escrit, però ho declaro aquí davant el millor notari, el de les pàgines que hauran de ser publicades: no vull absoltes, plors, escarafalls ni diaques! Quan em toqui no vull tristors, reconeixements ni medalles. Sols músiques de jazz i d'Orient, dues banderes que estimo, i ganes de retrobar-nos!

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article