La Tàrrega de la postguerra. L'assassinat d'en Magí Puigfarregut (3)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT, Gent NT

Magí Puigfarregut als 20 anys
Magí Puigfarregut als 20 anys

Un episodi tràgic de la violència i de la repressió a la Tàrrega de la postguerra fou l'assassinat d'en Magí Puigfarregut Prats, anomenat "El Flaires".

En Magí Puigfarregut era un ciutadà actiu i popular entre el món cultural targarí dels anys 20. Havia nascut el 14 de desembre de 1892 al carrer de la Pujada del Castell número 28 de la nostra ciutat. L'any 1924 és elegit president de la popular Societat Coral La Lira Tarregense, creada a Tàrrega l'any 1885 i vinculada als obreristes Cors de Clavé, que, sota el lema "Progrés, Amor i Virtut", treballaven per elevar la cultura dels treballadors mitjançant la música i el cant. El 1925 en Magí Puigfarregut és aclamat pels coristes reunits a Lleida, als Camps Elisis, per la seva intervenció que proposava aixecar un monument a Anselm Clavé en aquell indret.

El 1928 s'integra com a vocal a la Junta de la Societat Recreativa La Unió (situada al Carrer Alonso), i l'any 1930 és membre del Consell Directiu de la formació política Unió Republicana, juntament amb els targarins Samuel Pereña, Miquel Escolies, Josep Devant, Pere Grau i Francisco Moreu. 

El 6 d'octubre del 1934, va ser un dels ciutadans targarins que fou detingut i posat a disposició de l'autoritat militar de Lleida per la proclamació de l'Estat Català, cosa que va comportar presó per a ell i altres ciutadans, així com per a tots els regidors d'esquerres de l'Ajuntament de Tàrrega. El mes de desembre del 1934 fou alliberat provisionalment, i al judici celebrat el gener de 1936 se li demanà un any de presó i finalment fou absolt.

Amb l'esclat de la Guerra Civil, és elegit regidor de l'Ajuntament de Tàrrega per Esquerra Republicana de Catalunya, i exerceix el seu càrrec des de l'octubre de 1936 fins a l'agost de 1937. Amb tot, segueix representant el seu partit a l'Ajuntament en moltes sessions, i fins i tot és un dels sis regidors que signen l'acta del darrer ple de l'Ajuntament de la República a finals de l'any 1938.

Amb l'ocupació de Catalunya, marxa cap a Barcelona, on és detingut i empresonat per les autoritats franquistes a Montjuïc. No se li troben càrrecs i és alliberat. Retorna a Tàrrega, i s'està en una cabana de la família a la partida de Vallmajor. En plena temporada de segar i de batre, un antic amic el denuncia a la Guàrdia Civil, que el deté el dia 20 de juliol de 1941. És conduït a cops fins a la presó de Tàrrega, situada als baixos de l'Ajuntament. Durant tot el dia 21, els veïns de les cases properes a l'Ajuntament senten els cops i el crits que surten de l'Ajuntament, fruit de les tortures que infringeixen a en Magí Puigfarregut. L'endemà el dia 22 s'avisa la família que en Magí Puigfarregut s'ha penjat i és mort.

Els familiars van al dipòsit de cadàvers de l'Hospital i veuen que el cos del Magí Puigfarregut ha estat colpejat i té els ossos trencats. Demanen al rector mossèn Jaume Serra que escolti els testimonis de la pallissa i que comprovi que el Magí no s'ha suïcidat i que ha estat mort a cops. Volen que se celebri un enterrament catòlic i que sigui enterrat al recinte sagrat del cementiri. Malgrat la tradició cristiana de la seva família i del mateix Magí Puigfarregut, el rector no atén a raons, ningú mou un dit, i és enterrat al recinte civil del cementiri de Tàrrega.
L'acta de defunció explica que mor al dipòsit municipal als 48 anys, que vivia als afores i que era solter. La causa de la mort: asfixia i congestió cerebral segons l'autòpsia. A les observacions hi diu: "Esta inscripción se practica en virtud de lo acordado en diligencias sumariales instruidas en este Juzgado a consecuencia del suicidio del interfecto."

Què va passar a la presó de la plaça Major, aquells dos dies de juliol de 1941? Qui va portar la veu cantant durant la detenció, tortura i mort d'en Magí Puigfarregut? Per què es van acarnissar amb ell? Per què el volien mort? Per què dos anys i mig després de finalitzada la guerra i d'haver-se consolidat el règim franquista, succeeix un fet com aquest? Per què no se'l va lliurar de forma immediata a la justícia politicomilitar del règim?

Alguns dels regidors de l'Ajuntament del 1941 havien conviscut i treballat al costat del Magí abans de la guerra, ja fos a les comissions d'organització de les festes majors, així com en altres esdeveniments culturals, festius i socials. Alguns li havien d'estar agraïts, perquè, tant ell com el seu partit van intercedir per ells favorablement durant la guerra o en els pitjors moments de violència incontrolada a la rereguarda. Potser en Magí Puigfarregut sabia determinades coses, i la seva inoportuna presència feia perillar la posició política de determinades persones? Potser als fets d'octubre de 1934 van participar persones que ara es declaraven franquistes i falangistes de tota la vida?

Es diu que, durant aquests dies de juliol, l'alcalde i alguns regidors eren fora ciutat, de vacances o al camp, vetllant per les feines de segar i batre a les seves propietats. Que els falangistes més radicals van actuar incontroladament... Mai sabrem tota la veritat, però cal que la memòria del que va passar no s'oblidi i sigui present per sempre. Valgui aquest escrit de record i d'homenatge, per a aquelles entitats culturals i republicanes de la Tàrrega d'abans de la guerra, com la coral de La Lira o la societat La Unió, que el franquisme va prohibir fins a desaparèixer del record i de la memòria col·lectiva. Amb l'assassinat d'en Magí Puigfarregut, també es matava a sang freda una part important del llegat històric i cultural de Tàrrega.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article