Finestres, als llibres

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT, Gent NT

Finestres, als llibres
Finestres, als llibres | Alisa Anton on Unsplash

Quan tingueu aquestes ratlles ja haurà passat la voràgine de la Festa Major Catalana de la Cultura, altrament dita Sant Jordi. Us haureu regalat llibres i roses espero que a dojo com mana la tradició –que n'hi ha de bones i que no cremen o afusellen ningú…– i desitjo també que no hagueu fet gaire cas de les prellistes dels més venuts que marquen, dirigeixen, manipulen el que la gent HA de comprar per estar al dia, a la moda, o a la butxaca dels mediàtics.

Ara, a Kraken de l'Ondara passat, com diria el meu bon amic pastisser, us puc plantejar no els que jo compraria sinó els que tinc a casa, que s'han salvat de desnonaments de gustos literaris diversos i trasllats innumerables…

No hi trobareu, en aquesta llista, aquell llibre més íntim que em van regalar el seu dia, en un altre any o una altra via com m'agrada dir. Els tinc reservats –o regalats– per al meu record o oblit personal, com crec que ha de ser. Tota tria té vicis, apriorismes, manies personals o de gremi i, com diu ara la meva amor des de la taula del costat, molta gent es prenen a si mateixos massa seriosament…

Aquí van els que us he escollit i preneu la bona voluntat:

  • Corall Comput, del gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés
  • Poesia completa, de Joan Salvat-Papasseït
  • Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders
  • El poeta canta en el viento, de León Felipe
  • Las montañas de Buda, de Javier Moro
  • Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca
  • El arte moderno, de Giulio Carlo Argan
  • Passat festes, de Joan Brossa
  • Les fleurs du mal, de Charles Baudelaire, en versió de Xavier Benguerel i amb dibuixos de Subirachs
  • El Arte del siglo veinte, de Pierre Cabanne

En aquesta llista, que es podria multiplicar per molts més, hi trobeu, i és lògic essent poeta, molts dels meus poetes preferits. Encara que no tots, perquè faltarien Espriu, la gran i nostra, la ponentina Maria-Mercè Marçal, Joan Margarit, el Joan Vinyoli que més m'ha influenciat, i Martí i Pol apart d'Ausiàs March. En prosa o format de conte i novel·la molts i moltes com la Montserrat Roig i la Capmany. I obres de teatre, sobretot lorquianes.

I en castellà Machado, Alberti, Vitale i Neruda, això a part de les traduccions dels clàssics: Tolstoi, Pessoa, Oscar Wilde, Dostoievski, Kavafis, Maiakovski, Seifert…

En aquesta llista tan personal hi podeu llegir també alguns dels meus lllibres d'art, de pintors o la generació Dadà com un de raríssim sobre Francis Picabia i cultura o gestió cultural arreu.
Veureu que també hi ha una –petita– mostra del meu raconet important de filosofies i cultures orientals, sobretot del Tibet i els tibetans i el seu martiri del qual fa ara molts, massa silenciats anys. Ja no us parlo del conegut i no gaire ben entès Llibre tibetà dels morts o dels que em servien per a xerrades a grans i joves escolars, de la meva, nostra ONG de suport al Tibet.

En el fons, les biblioteques, com les mascotes, s'assemblen als amos, o a l'inrevés, perquè qui conforma qui i qui destarota qui? O us penseu que els llibres no tenen vida pròpia i no ens persegueixen en somnis amb frases o passatges concrets? Ens pregunten i obliguen, sobretot a pensar, i de vegades fa mal o creiem que no ens fa cap falta quan és ben bé al contrari. Un bon llibre pot fer més servei que una psicoanàlisi, com deia el meu editor, que afirmava haver estalviat molts diners de teràpia escrivint. I llegint? Doncs el mateix. Però feu-me cas, si no passeu de la pagina trenta, o de la metàfora poètica número vint-i-cinc, deixeu-lo en un racó. Potser el reprendreu més tard o mai… però d'això dels descartats en parlarem un altre dia. Us abellirà?

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article