Finestra al vot

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT, Gent NT

Finestra al vot
Finestra al vot | Markus Spiske (Unsplash)

Entreobro les meves finestres, les que m'ajuden a seguir els vostres moviments per la terrassa de l'Ateneu, i flairo ambients preelectorals o sense el pre. No són dies gaire enriquidors fora d'un cert desencís personal, però això són coses només meves...

Obres i promeses comencen a lluïr-se per la passarel·la amunt i avall, que s'enllesteixen com el pontet damunt l'Ondara, –sense barana, perilloses i provisionals–, posant en risc xiquets, padrins amb mangala, curts de vista o de gambals o amics del vertigen com jo. Ens vindrà una allau de frases fetes i coses no fetes. Ens cauran al damunt tot de paraules reescrites damunt el Tippex de la realitat del governar: democràcia, participació, escoltar, cultura, entesa, compromís, targarinisme, fins i tot República.

I des de la meva independència doble, la que ostento com a persona i la que tinc com a objectiu nacional que no nacionalista, m'ho miraré amb les ulleres progressives –també entès en sentit doble– i triaré papereta de forma molt metòdica quan sigui el moment, resultat de la tria que us estalviaré perquè aquí no toca, com deia aquell que tant ens va defraudar, també doblement.

I faré cas a la pràctica, no a la teoria, al vist i comprovat, cosa que la meva filosofia orientalista m'ensenya abastament, coincidint amb allò de "per les seves obres els coneixereu". I escoltaré amb aurelles d'entrada i sortida, tots aquells que diran hem fet això i allò, però no hem pogut fer més per manca de diners. Com deia també un altre, els diners han de ser a la gespa i no als despatxos, i això serveix sobretot per a les administracions que han de tenir un dèficit controlat, però invertir més i més, i més... sobretot en cultura. I encara no he pogut saber quin percentatge té la Cultura, o sigui les activitats de suport a la mateixa, dins el pressupost municipal. Em temo que no serà el que ens cal, com tampoc a la Generalitat.

Repassant el Programa Marc per a les Municipals d'un grup polític, llegeixo que la Cultura "(ha de) ser considerada un pilar de l'estat del benestar. Una República que garanteixi l'accés lliure i universal a la cultura com un dret fonamental inalienable...", però recalquen "que fomenti el pensament crític i impulsi la creativitat en totes les seves formes d'expressió". A la segona part és on fallen molts que només fan cultureta d'aparador.

Però per a això tothom ha de ser permeable a les propostes, ni que siguin de persones nouvingudes, i obrir-se, si convé en canal, per tal de fer –ja dins mateix de la petita casa a voltes tancada, que són els partits–, aquesta República que pugui fer tot això, ajudada, sempre des de baix, per totes aquelles persones o entitats que hi estem implicats, ja que som nosaltres els qui, com vaig sentir dir a Oriol Junqueras, hem hagut de fer el nostre estat des de la pinya, en tenir-ne un al damunt que vol ofegar-nos, assimilar-nos o destruir-nos...

En sereu capaços? Deixeu-me que us digui que en aquest dia grisós que és quan escric aquesta reflexió, una pàtina d'una certa tristor em diu que segurament no, que els partits actuen més com a empresa que no pas com a lloc de participació i debat. Però tinc clar que caldrà anar a votar, i també a les Espanyes fins que no ens desfem de l'estaca.

Els qui em coneixeu tant en versió fiscal amb el cognom real, com amb el cognom artístic, sabeu que rondinaré, però que aniré, amb llaç i estelada, allà on em vulguin...

Però deixeu-vos de "jugades mestres" com també en el cas de la Casa Pedrolo. I de governar la ciutat des de lluny, a estonetes, o pensant-la en clau de classes com si fos fa cinquanta anys, o encara pitjor, separant per orígens per a treure'n un rèdit immediat i dividir-nos.

No ens prometeu allò que no podreu fer i parleu clar: us ho agraïrem. I sumeu de veritat, per la base, que és per on es construeixen les coses que seran perdurables.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article