Hi ha informacions que els periodistes hem d'explicar encara que no vulguem, encara que no ens agradin, encara que ens toquin la fibra, encara que no sapiguem com. Sigui com sigui hem de trobar la manera de narrar-les, i és la nostra obligació fer-ho amb les més altes dosis de tacte i respecte. Però sembla que això se'ns hagi oblidat.

Com és possible que la setmana passada fóssim testimonis d'un circ mediàtic com el que es va muntar entorn d'una de les pitjors tragèdies (sinó la pitjor) com és la mort d'un fill? Com pot ser que alguns mitjans de comunicació (per sort, no tots) s'aprofitessin com ho van fer del dolor d'uns pares desconsolats en descobrir que el seu fill, a qui buscaven des de feia dotze dies, havia estat assassinat? Per l'audiència, per tenir millor quota de pantalla que la competència? Per vendre més diaris? Per tenir més clics?

Segurament sigui, ras i curt, la raó que va motivar hores i hores de programes, connexions en directe, testimonis... entorn el cas sense reflexionar sobre si el tractament que es donava a aquesta informació era idoni. 

S'han saltat moltes línies vermelles i el més greu és que hi ha professionals que avalen aquesta manera de treballar que, al meu entendre, posa sobre la corda fluixa la nostra feina. És un etern debat que encara tindrem d'aquí a mig segle. N'estic segura. Sempre hi ha qui sosté que tot està permès per explicar "millor",  amb tot luxe de detalls, la història. Encara que això pugui fer mal els seus protagonistes.

Al meu entendre, aquest és el límit que mai hauríem de traspassar. Caldria que tots i cadascun dels que ens dediquem a aquesta feina féssim, encara que només fos de tant en tant, l'exercici de posar-nos en la pell de qui pateix les conseqüències d'allò que expliquem; perquè només així recordarem que darrere aquells temes (com em diem nosaltres) hi ha persones que sofreixen i els narrarem tenint-los presents.

El periodista polonès Kapuscinski  deia que "per ser bon periodista s'ha de ser bona persona". Convé que ens ho gravem al disc dur, sobretot quan expliquem temes sensibles, sobretot en dies que la informació ens engoleix de tal manera que perdem la perspectiva.