Pedrolo, mai més desconegut

Al fons de la imatge la il·lustració de Manuel de Pedrolo que Marta Bellvehí anava fent durant el recital
Al fons de la imatge la il·lustració de Manuel de Pedrolo que Marta Bellvehí anava fent durant el recital

Editorial

Qui era Manuel de Pedrolo? És la pregunta a respondre durant la commemoració aquest 2018 de l'Any Pedrolo mitjançant una munió d'activitats arreu de Catalunya. La primera de les propostes que se celebraran aquí a Tàrrega, on l'escriptor més prolífic del segle XX en llengua catalana va viure, va tenir lloc divendres passat de la mà del cantautor Cesk Freixas. Quina gran manera de donar el tret de sortida al Tàrrega Sona 2018!

En aquesta delícia de recital, Freixas (acompanyat pel guitarrista Víctor Nin i la il·lustradora Marta Bellvehí) empra la literatura de Pedrolo, de la qual es confessa fan, de fil conductor per descobrir-nos qui era i com pensava l'autor de l'Aranyó amb la finalitat de reivindicar-ne la vessant més humana.

En un ambient recollit i distès, ens presenta un Pedrolo per a qui la cultura havia d'estar al servei del poble, de la seva gent i el seu temps. "Un creador no pot ser aliè al patiment de la seva gent", afegia el cantautor penedesenc, qui va descobrir Pedrolo amb Tocats pel foc (on l'autor, que no concedia entrevistes a la televisió si no li permetien dir, un moment o altre, que els Països Catalans havien de ser independents, aborda el concepte de llibertat). 

"Pedrolo és la base de tots els autors que entenem la cultura com una eina de reivindicació. La cultura ha de provocar, ha de poder explicar, ha de confrontar el poder, sigui quin sigui", va exposar el de Sant Pere de Riudebitlles en al·lusió a la retirada de l'obra Presos polítics a l'Espanya contemporània de Santiago Sierra retirada d'Arco i les condemnes imposades a alguns rapers que han criticat la monarquia espanyola en les seves lletres, per exemple. 

De fet, el concert va arrencar escoltant la cançó que li ha costat una condemna de tres anys i mig de presó al mallorquí Valtonyc seguida d'una versió de l'himne espanyol a càrrec de Tere Sala.

Potser algú es demani si era imprescindible l'Any Pedrolo. Indiscutiblement. Al marge del seu ideari, em sembla necessari que els infants de les nostres contrades creixin sabent que era nascut a casa nostra un dels escriptors més rellevants de la literatura catalana; cosa que no ha succeït sempre. I us ho dic amb coneixement de causa.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article