El Carnaval 2018 de Tàrrega ja ha passat a la història abans de celebrar-se. Potser acabi essent el millor Carnestoltes que hagi viscut mai la ciutat (el segell Agrat acostuma a ser sinònim de qualitat), però molt em temo que sobretot es recordarà per l'enfrontament entre l'associació de joves, organitzadora de la festa des de 2012, i l'actual equip de govern de l'Ajuntament.

"T'imagines que tot fos una estratègia per publicitar el Carnaval?", em va dir algú en to de broma durant la reunió de dilluns. Però per les cares dels que hi van exposar els arguments d'una i altra banda, de broma, no en tenia res. La tensió era ben palpable i a mesura que passaven els minuts semblava cada cop més lluny arribar a un acord.

Diria que la immensa majoria dels que dilluns omplíem la Sala de Plens teníem clar que aquella reunió només podia acabar si s'arribava a un consens. Ningú no concebia la idea que Tàrrega pogués tenir dos carnavals, però la negociació fou extremadament dura. Ambdues parts havien de cedir (com passa sempre en una negociació) i malgrat totes dues van fer renúncies, la sensació que em vaig endur era que hi havia hagut vencedors i vençuts, tot i que l'exalcalde Amézaga i el regidor del PSC, Silveri Caro, havien demanat no buscar culpables i flexibilitat.

L'Agrat estava ferit. Les acusacions que denunciava són gravíssimes. Per això entenc els motius pels quals exigia disculpes públiques. Però també entenc per què el consistori es va posar les mans al cap en rebre el programa i per què mirava de modificar-lo. Molts ciutadans (potser tants com els que han defensat l'Agrat) haurien criticat de forma vehement que l'Ajuntament acceptés sense dir ni piu el programa. 

La crisi s'hauria pogut gestionar d'una altra manera per evitar que el conflicte esclatés amb tanta força. D'aquí que tots dos actors hagin de fer autocrítica i revisar la seva actuació. L'Agrat ha guanyat aquesta batalla, però hi continua havent un problema latent que un dia o altre caldrà abordar serena i obertament. Caldrà que Tàrrega es plantegi si aposta per un Carnaval "políticament incorrecte" i transgressor com els que proposen des d'Agrat o de tall tradicional, com tants d'altres.